El paper de la confiança per combatre la pandèmia amb èxit

Fa uns anys, en una visita acadèmica al Japó, vaig descobrir un fenomen social que vaig trobar fascinant. En algunes zones rurals on molta gent gran viu sola, els veïns més joves eren molt conscients de la vulnerabilitat de la gent gran. Per això van demanar a la gent gran que posés senyals a les finestres cada matí perquè els seus veïns sabessin que estaven bé i que no necessitaven ajuda. Cada matí, els joves feien una ronda pel poble perquè la gent pogués actuar si la gent gran necessitava ajuda. Aquesta forma de solidaritat, anomenada capital social, pot salvar vides.

El capital social és el conjunt de recursos com la confiança, la cohesió social, els canals d'informació i els llaços socials de què disposen els membres d’un grup o comunitat, com ara un barri. Durant el confinament de la pandèmia de covid-19, per mitigar l’aïllament mentre complíem amb el distanciament social i físic, van sorgir noves formes de capital social. Com que les persones eren més conscients de la vulnerabilitat de la gent gran, hi havia més organització comunitària. La mateixa forma de solidaritat que vaig presenciar al Japó va sorgir en altres parts del món. La gent volia ajudar els altres. Vam assistir a notables actes de solidaritat, confiança, cohesió social virtual i compromís cívic. Ara que el destí no és individual, sinó col·lectiu, i que tots ens enfrontem al mateix problema, hem estat testimonis de la importància d’actuar com a grup.

Una pandèmia presenta no només un perill físic, sinó també social i, tot i que hem posat molt d’èmfasi en totes aquestes formes positives de solidaritat, també hem observat la fragilitat de la nostra societat. Una pandèmia ens dona pistes per entendre on una societat és vulnerable i on és pròspera. Algunes de les formes de solidaritat poden romandre amb nosaltres per sempre després de la pandèmia, però científics socials com jo, que fa anys que es concentren en el capital social en els camps de la salut pública i l’epidemiologia, observem amb alarma el problema de la manca de confiança. La confiança és un indicador molt important del capital social, un concepte que posa èmfasi en els aspectes de la cohesió social que són importants per a l’èxit de la nostra societat. Actualment hi ha manca de confiança i això forma part de la fragilitat de la nostra societat.

La confiança durant un esdeveniment com aquesta pandèmia és vital per aturar la propagació del virus. El problema és que hem observat desconfiança a diferents nivells. En primer lloc, hem assistit a la manca de cooperació entre països. No hi ha hagut una resposta global coordinada a la pandèmia, cosa que suggereix una manca de confiança entre països que fa que la resposta sigui molt problemàtica. En segon lloc, ha faltat la confiança en la informació que ens han proporcionat els governs centrals i locals. Les lluites internes, les crítiques, la difusió de missatges contradictoris i l’enfrontament entre partits polítics crea confusió i fa que la gent sigui menys conscient i no confiï en la importància de les mesures preventives. De fet, hem estat testimonis de la manca d’informació per complir adequadament amb les mesures preventives. Per posar un exemple, al nostre país no hem fet una bona feina explicant què és la transmissió comunitària o fins a quin punt és perillós ser a l'interior d’un bar o restaurant o l'ús del transport públic quan hi ha falta de ventilació. Això és preocupant. En tercer lloc, la falta de confiança entre veïns ha sorgit quan els ciutadans han observat que altres no complien amb el distanciament social i físic i no portaven màscares quan és obligatori.

Es necessiten nivells més elevats de confiança per resoldre les emergències de salut pública. Ara, més que mai, el sentit de la comunitat i la solidaritat són vitals. Necessitem cohesió i confiança entre països, entre partits polítics i entre veïns. Necessitem missatges i respostes clares i coherents dels governs centrals i locals i d'altres institucions. Hem d’explicar bé per què les mesures preventives poden salvar vides, quina és l’evidència científica que tenim sobre aquestes mesures i com ens ajudaran. I hem d’augmentar la confiança interpersonal escollint el civisme. Aquests són components crítics per combatre amb èxit la pandèmia de covid-19.