El Papa i la pandèmia
La vigília de la festa de Sant Francesc, el dissabte 3 d’octubre, el papa Francesc va triar Assís per signar l’encíclica Fratelli tutti, el primer document papal de la pandèmia. No és casual que un papa que se sent a prop de Francesc d’Assís esculli com a títol dues paraules –"Germans tots"– que són un programa de futur. De fet, encara que el tema de la pandèmia sigui tractat directament tan sols en el capítol primer, tota l’encíclica esdevé una resposta al flagell que ens colpeix de manera reiterada i desestabilitzadora. El Papa remarca que el covid-19 "va deixar al descobert les nostres falses seguretats" (7), per exemple, les que es deriven de la paradoxa d’estar hiperconnectats i de viure immersos en una fragmentació que incapacita d’actuar conjuntament. No hi ha una governança mundial sòlida de cara al covid-19 sinó més aviat interessos creuats –es dirimeix el sorpasso de la Xina als Estats Units–, i sovint la pandèmia es fa servir per a una de los coses que més fascinen els humans: aconseguir o mantenir o augmentar el poder. En una paraula, "ens hem empatxat de connexions i hem perdut el gust de la fraternitat" (33).
La Fratelli tutti és una encíclica que s’inscriu en el pensament i l’acció social que l’Església promou. Un bon exemple anterior va ser l’encíclica Laudato si’ (2015), dedicada a la "cura de la casa comuna". Ara, en la Fratelli tutti, el Papa dialoga amb Al Tayyeb, el gran imam de la Universitat d’Al-Azhar, el líder més significat de l’islam sunnita. Al Tayyeb i el Papa, que es tracten d’amics, van signar el febrer del 2019 a Abu Dhabi el "Document de la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna". La tesi de fons d’aquest text és que les religions, quan són el que han de ser, contribueixen a la construcció d’un món fratern i unit, no esquinçat per antagonismes ideològics. Recomano els discursos del Papa, Al Tayyeb, del president Mattarella i d’Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, en la Pregària de la Pau d’enguany, celebrada aquest 20 d’octubre a Roma (www.santegidio.org).
Aquesta recomanació queda justificada perquè l’acte de Roma va ser, en el fons, una resposta a la pregunta sobre què fer davant la pandèmia. Riccardi va assenyalar que el món "està assedegat de paraules veritables que il·luminin el futur" davant l’empobriment i la malaltia. Doncs bé, la primera d’aquestes paraules és fraternitat, i la fraternitat, com subratlla el Papa, és el futur comú per al temps postpandèmia.
Fraternitat no vol dir tan sols acceptar l’altre sinó lluitar a favor d’ell. La fraternitat no és un qüestió de fair play, ni d’un simple respecte de les llibertats individuals. El somni d’una humanitat possible, en pau, s’acompleix quan es passa d’una relació dels uns contra els altres a una relació dels uns amb els altres. Aquest pas no és fàcil, però en això consisteix l’autèntic millorament humà, el real human improvement! La pandèmia és una bona ocasió per no repetir, tot maquillant-los, els comportaments de sempre. I és que, en paraules d’Elie Wiesel, el contrari de l’amor no és l’odi sinó la indiferència.
D’altra banda, la fraternitat és un dels grans ideals del Nou Testament i la modernitat. Recordem la tríada emblemàtica de la Revolució Francesa: liberté, égalité, fraternité (103-105). El Papa insisteix que la fraternitat ha d’incloure la voluntat de practicar-la i el diàleg, gràcies al qual podem descobrir l’altre. La fraternitat no pot quedar tancada en un petit grup o sector, en un país o territori, no pot quedar sotmesa a les diferències ètniques, socials, econòmiques, religioses, ideològiques. Cal arribar a una "amistat social que integri tothom" (180).
Ara bé, el que posa en perill la fraternitat és la cultura del jo. Sense sentit de la història, la pandèmia fa que tot quedi reduït a un trist i angoixant present, que es resol en una atenció desmesurada al propi jo. El consumisme afavoreix aquesta pulsió, que al final provoca "violència i destrucció recíproca, el «tots contra tots»" (36). El confinament físic és expressió d’un confinament més dur, que afecta la manera de viure i la capacitat de trobar-se un mateix i amb els altres. Tots hem estat, i som, a la mateixa barca, i hem descobert que ningú no se salva sol, ni tan sols aquells que posseeixen uns mitjans que, aparentment, els permetrien de viure aïllats. Però qui s’aïlla en la seva particular torre d’ivori opta per un estil de vida sense interès, en el qual la pregunta per l’altre és vista sovint com una nosa.
En l’any de la pandèmia, el 2020, el papa Francesc, un ancià de vora vuitanta-quatre anys, ha fet sentir la seva veu de dirigent mundial en un context de malaltia i de crisi, d’angoixa i d’incertesa. Sense lideratges globals forts, en un escaquer que es debat entre populismes i liberalismes –és terminologia de l’encíclica (núm. 155-169)–, el Papa insisteix que la resposta a la pandèmia és la fraternitat universal i l’amistat social, i que, per tant, cal passar d’un món tancat a un món obert. En aquest sentit, estar al costat dels que passen necessitat és el primer pas per viure una fraternitat d’alt voltatge. L’alternativa després de la pandèmia es juga entre formar una sola humanitat, amb la consciència que som "caminants amb la mateixa carn humana" (8), o bé caure en el globalisme, que implica una minva de "la visió comunitària de l’existència" (12). En una paraula, cal reinventar la globalització amb la fraternitat universal: aquest és el lúcid desafiament proposat pel papa Francesc.