Papa Francesc, la possibilitat d'un canvi

És d'hora per aventurar un judici sobre què significarà per a l'evolució de l'Església catòlica la figura del fins ara arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, el nou papa Francesc, el 266è pontífex. Però, d'entrada, l'elecció d'aquest argentí, el primer sant pare americà i jesuïta, fill d'immigrants italians de condició humil, que s'ha posat un nom que remet al sant dels pobres, Sant Francesc d'Assís -com pot ser que cap predecessor seu no ho hagués fet?-, apunta cap a la possibilitat d'un canvi en el sentit de posar l'Església més al servei de la comunitat dels creients de base, de fer una Església més social. No cal esperar grans canvis doctrinals ni cap revolució en els temes candents de la moralitat sexual. Bergoglio, per exemple, es va enfrontar a la llei del matrimoni homosexual del kirchnerisme. Però és veritat que, dins els paràmetres cardenalicis, Bergoglio surt dels rengles progressistes i és, en bona mesura, l'altra cara ideològica del que representava l'ara emèrit Benet XVI. No en va, en l'elecció de Ratzinger ja s'havia dibuixat com l'alternativa.

L'eurocentrisme que secularment ha caracteritzat la institució es trenca a la recerca del poble cristià del segle XXI, concentrat en altres parts del planeta, especialment a l'Amèrica Llatina. I la imatge d'un Vaticà percebut sobretot com a centre de poder, i com a garant de la tradició catòlica, podria, de la mà del papa Francesc, virar el rumb cap a un papat dels pobles del Sud, que faci més èmfasi en la doctrina social i en l'evangelització. Francesc I, pels seus orígens i procedència eclesial, ho tindrà més fàcil per establir una connexió popular, tot i que la seva avançada edat -la mateixa que Ratzinger quan va accedir al papat- i una salut estantissa no auguren un sant pare viatger. I en el terreny de la cúria vaticana, caldrà veure fins a quin punt el nou papa voldrà fer canvis. La seva, en tot cas, és una cara amable, popular, fins i tot casolana, com va veure's ahir amb la senzillesa del seu missatge inicial.