Encara que pugui semblar-ho, el titular d’aquest article no és el començament d’un acudit, sinó el resum de dues notícies sorgides la setmana passada de l’entorn de l’Església catòlica. El papa Francesc, en efecte, fent gala d’aquest saníssim sentit de l’humor que està caracteritzant el seu pontificat, va dir públicament que estaria disposat a batejar un extraterrestre si es presentés el cas. Ho va dir durant una homilia que el summe pontífex va celebrar a la Casa Santa Marta del Vaticà, i textualment va dir això: “Si demà arribés una expedició de marcians, i algun d’ells se m’acostés i em digués que vol ser batejat, què creuen que passaria? Sí, marcians, verds, amb el nas gran i orelles llargues, com els dibuixen els nens. Bé, tots hem de ser abraçats i tractats com a iguals”.
Per la seva banda, al cardenal de Viena, Christoph Shönborn, no li ha caigut cap anell (mai més ben dit) a l’hora de felicitar la seva compatriota Conchita Wurst pel seu sonat triomf a Eurovisió. De fet, Conchita Wurst no és cap “dona barbuda”, com es van apressar a propagar els mitjans de comunicació, sinó un personatge escènic que interpreta el transvestit austríac que es diu Thomas Neuwirth, de 26 anys. Ara bé, és obvi que la sexualitat de Neuwirth el fa sentir-se i actuar com una dona, per molt que exhibeixi aquesta barba espessa i serrada que s’ha convertit en la seva imatge internacional. Però això no ha impedit al cardenal Schönborn no tan sols felicitar-lo/a pel seu èxit, sinó també afegir aquesta reflexió: “Dins l’acolorit jardí de Déu hi ha una varietat de colors. No tots els que han nascut com a éssers masculins se senten homes, i el mateix passa per la banda femenina. Mereixen com a persones el mateix respecte al qual tots tenim dret”, va dir sa vienesa eminència.
Alguns en faran burla, però a mi m’alegren aquestes notícies. De la mateixa manera que critiquem amb duresa les actituds més intransigents que exhibeixen alguns ministres de l’Església, també correspon celebrar aquestes mostres d’obertura de mires, de tolerància, d’acceptació de la diversitat i, en definitiva, d’amor a la humanitat. Òbviament, quan el papa Francesc parla d’alienígenes fa broma (què bé, un papa capaç de fer bromes!), però el que està dient és que tota criatura viva és mereixedora de la mateixa dignitat i, si ho desitja o ho necessita, d’un cert confort espiritual. Més concret, el cardenal Shönborg posa un exemple particular que tot el món pugui reconèixer: Conchita Wurst és un monstre de fira o un ésser humà? És un ésser humà, sens dubte, i ningú li pot negar la mateixa dimensió transcendent i/o religiosa que puguem tenir cadascun de nosaltres. Molt bé, doncs, pel papa Francesc i pel cardenal Schönborg: Jesucrist, sens dubte, hauria abraçat extraterrestres i transvestits, de la mateixa manera que va abraçar prostitutes, delinqüents i recaptadors d’impostos. Tant de bo l’Església aprengui a transitar aquest camí d’intel·ligència i de sensibilitat, i ens pugui ser més útil a tots. Amén.
