El cap de setmana passat vaig aprofitar un viatger a Alacant per visitar Pedro Montengón, que fa 200 anys que està mort. M’agrada, si disposo de temps, correspondre sentimentalment als autors que m’han proporcionat bones estones d’intimitat lectora i, a més d’escoltar-los amb els ulls, miro de veure’ls amb els peus. A l’inici del carrer que porta el seu nom, una placa el recorda amb aquestes paraules: "Pedro Montengón i Paret (Alacant, 1745 - Nàpols, 1824). Jesuïta i escriptor. Va compondre poesia, odes i novel·les, alguna d'èxit, com Eusebio".
Montengón mai no es va sentir còmode com a jesuïta, i els jesuïtes mai van confiar en la seva ortodòxia doctrinal. El seu lema era: “No hi ha cosa més crèdula que la ignorància”. Pedagògicament, són dignes de menció dos dels seus llibres: Eusebio (1786-88), una novel·la educativa, i Frioleras eruditas y curiosas para la pública instrucción (1801).
Eusebio és un intent d’introduir a Espanya, sense impediments inquisitorials, les idees pedagògiques de Rousseau, incloent-hi la del bon salvatge. Amb un to clarament preromàntic va difondre la bona nova de la filantropia, l’educació, la pau, la tolerància i la felicitat en una Espanya que es dessagnava visceralment en guerra contra els francesos. Va vendre'n 70.000 exemplars, la qual cosa li va reportar a l'autor no menys de 30.000 reals.
Les Frioleras es proposaven fomentar “la instrucció entretinguda, fàcil i divertida de qualsevol mena de persones”. Sens dubte, tenen la singularitat de ser molt més curioses del que sospitava l'autor. A les seves pàgines ens trobem, per exemple, amb la primera defensa de les pantalles a l'educació. Per demostrar que no exagero gens ni mica, li cedeixo la paraula a l’autor:
“Sobre un nou mètode d'ensenyar als nens a lletrejar mitjançat el joc. Qualsevol ha d'interessar-se per alleujar la flaquesa i debilitat de la infància, facilitant els primers passos de la seva instrucció sense que el nen se n’adoni, ja que sovint les primeres lletres li resulten feixugues i penoses al començament. Per fer-li més dolça la feina algú va imaginar posar els nens en una cambra a les fosques i presentar-los a la paret un llenç amb les lletres o síl·labes il·luminades, la qual cosa s'aconsegueix posant una llum darrere del paper untat d'oli. El nen, que ara no està distret per un altre objecte i afalagat per la vista de les lletres il·luminades, no abandona l'objecte de la seva lliçó, que més aviat li crida l'atenció, cosa que li facilita retenir a la memòria aquells senyals que s'imprimeixen millor per la vista en la seva fantasia. S'han fet diverses experiències amb nens de diversos talents, amb èxit feliç. Aquest mateix mètode pot servir també per fer aprendre als infants els principis de les llengües, de la geografia i la geometria i en tots els altres rudiments en què són útils o necessàries les figures per aprendre'ls”.
A la tornada d'Alacant em vaig asseure en un banc de l'estació de Rodalies de l'aeroport. Al meu costat s'hi va asseure una dona jove que portava un cotxet amb un nen d'uns sis mesos. La dona va treure el mòbil i s'hi va submergir. El nen va començar a gemegar amb els braços estesos cap a la seva mare. Ella subjectava el mòbil amb la mà dreta mentre amb la mà esquerra movia mecànicament el cotxet. El nen seguia gemegant i estirant els braços, però de cop i volta em vaig adonar que no els estenia cap a la seva mare, sinó cap al mòbil.
A Amazon hi ha un munt d’andròmines que podrien ser útils als adults que volen transmetre als seus fills la dependència a les pantalles, com ara, “abraçadores per a telèfon mòbil amb coll de cigne per a cotxet”. Es venen amb "un coixinet protector per protegir el cotxet d'esgarrapades". Els fabricants asseguren que ajuden a "alliberar el nen de la irritabilitat i la impaciència" i que, gràcies a ells, "els seus fills s'entretindran mentre els passeja veient pel·lícules o dibuixos animats".
Cal reconèixer-ho: el mòbil no és un problema escolar. És un problema familiar. Cap evidència dona suport a les polítiques escolars que, en la seva forma actual, prohibeixen l'ús del telèfon durant la jornada escolar. La prohibició no garanteix ni millors qualificacions, ni millor benestar mental. Sembla cert que la dependència dels smartphones es relaciona amb pitjors resultats escolars, però els intents de restringir-ne l'ús a l’escola no redueixen –i fins i tot incrementen– el temps total que els adolescents dediquen als seus dispositius digitals fora d’escola.
