Panikkar, la vida i la mort
A Tavertet (Osona) acaben d’inaugurar la Ruta Raimon Panikkar, un espectacular recorregut, arran de cinglera, pels paisatges i pel pensament d’un dels intel·lectuals catalans més internacionals del segle XX.
En certa manera, Panikkar encara està per descobrir, perquè viu amagat entre els plecs de la seva pròpia vida, gens convencional, orientada a actuar més d’acord amb la consciència que no pas amb el precepte, i perquè ha quedat ombrejat pel rigor acadèmic d’un pensament doctoral no apte per a tots els públics.
Però un tipus de la seva intel·ligència i capacitat de seducció, quan volia fer-se entendre, prou que sabia arribar al cor de la gent. Serveixin com a exemple algunes frases seves que conviden a pensar una estona en aquests dies de Tots Sants i de Difunts.
“Ens han venut que el temps és igual. I és mentida: no dura igual una hora d’alegria que una hora de tristesa”.
“Qui no sàpiga gaudir aquí de la vida eterna no la sabrà gaudir quan li toqui”.
“Qui té por de la mort és que té por de la vida”.
“M’acullo a la frase de Santa Teresa: «L’infern és un lloc on no s’estima». Per això aquest món és un infern, tantes vegades”.
“Què passarà quan ens morim? Tots som gotes d’aigua que tornarem al mar. La gota desapareixerà, però a l’aigua no li passarà res perquè perdurarà”.
Panikkar era un tipus exigent, que quan algú se li acostava amb el còmode propòsit que li solucionés la vida amb un consell, li tornava la pilota sense contemplacions, i li demanava una actitud activa, adulta: “Si vostè no és feliç, pregunti’s el perquè. Que no ho sap, que s’ha de morir?”
