Dijous a primera hora, amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, totes les cadenes connectaven amb els seus enviats especials a la zona. La majoria informaven des del centre de Kíev i feien referència a les carreteres col·lapsades pels ciutadans que fugien en cotxe de la ciutat. A Telecinco, però, a diferència de la resta, l’enviada especial a Kíev era una d’aquestes persones, que marxava espantada de la ciutat. El cotxe en què viatjava Sol Macaluso semblava anar molt ple, perquè ella compartia el seient del copilot amb una altra persona que de tant en tant apareixia en imatge. En una ocasió va lamentar portar una hora embussada a la caravana. “Pido perdón por los nervios pero estamos viviendo situaciones complicadas en estos momentos en el coche, evacuando Kiev y haciendo todo lo posible por nuestra seguridad”, ens deia en connexió amb El programa de Ana Rosa.
La reportera va aparèixer en els diferents programes de Telecinco i Cuatro del matí fins a la matinada en una jornada tensa i esgotadora. A l’informatiu del migdia, a través d’una videotrucada, assegurava: “Estamos intentando mantener la calma”. Un rètol anunciava que una família havia acollit la corresponsal.
A les sis de la tarda va connectar amb Joaquín Prat a Cuatro al día quan s’estaven sentint explosions de fons. La noia, tremolant i a punt de plorar, va explicar-ho nerviosa a l’audiència: “Pido perdón por esto que voy a decir pero quiero también llevar tranquilidad a mi familia, que están viendo esto. ¡Vamos a estar bien! ¡Lo prometo!”, exclamava aixecant el braç. La desesperació feia suposar tot el contrari. Joaquín Prat, amb condescendència, l’animava a anar al refugi. “Lo estoy pasando fatal por ti. Por nosotros no vas a poner en peligro tu integridad ni la de tu cámara. Sol, venga, tira para el refugio. Un besito. Somos periodistas, pero también somos seres humanos”, concloïa el presentador. En una altra connexió Prat celebrava que Macaluso estigués bé i li explicava que estaven rebent una quantitat ingent de missatges dels espectadors mostrant preocupació per ella. Sense deixar de banda la seva tasca com a informant, ella es recreava en les vivències individuals i el drama de les persones del seu entorn. Mediaset ja tenia el que volia. Una reportera molt jove i angelical, acabada de llicenciar, que, més enllà de facilitar informació sobre la invasió russa, desenvolupés un relat de pànic i fes patir l’audiència. A la nit, amb Pedro Piqueras, ell li recordava l’instant de por que havíem vist a Cuatro. No va ser l’últim. De nit, al programa d'Iker Jiménez, l’enviada especial va aparèixer molt espantada i tenint ensurts cada vegada que se sentia el soroll d’una explosió. Al cap d’unes hores, les connexions de Macaluso ja s’havien fet virals a TikTok per la situació (lògica) de por viscuda. El patiment personal va devorar el periodisme. La periodista despertava compassió entre els espectadors. El relat perfecte per vincular-los mediàticament a la tragèdia de la guerra. Les cròniques desembocaven en protagonisme emocional individual. És el drama personal que s’associa més al sentimentalisme d’una ficció que a la informació.
