Una pandèmia més mortífera?

Just ara que comencem a recuperar-nos de la devastació del covid-19, el món s'enfronta a la possibilitat d'una pandèmia causada per un patogen molt més mortal. La grip aviària fa temps que preocupa els científics. Aquest patogen, especialment la soca H5N1, no ha infectat gaires humans, però el 56% dels que se sap que l'han contret han mort. El fet que, pel que sembla, no es pugui propagar fàcilment d'una persona a una altra ha impedit que provoqui una pandèmia. Però les coses estan canviant. El virus, que fa temps que provoca brots entre l’aviram, infecta cada cop més aus migratòries, i això li permet estendre's més àmpliament, fins i tot a diversos mamífers, cosa que augmenta el risc que una nova variant es pugui estendre a les persones.

Fa poc van saltar les alarmes: es va descobrir que una soca H5N1 mutant no només estava infectant els visons d’una granja d'Espanya sinó que, molt probablement, es contagiaven entre ells, un fet sense precedents entre els mamífers. A més, segons el viròleg Thomas Peacock, que ha estudiat la grip aviària, el tracte respiratori superior dels visons és especialment adequat per fer de conducte cap als humans. Ara és el moment de fer-hi alguna cosa, abans que l'H5N1 tingui possibilitats de convertir-se en una pandèmia devastadora. Tenim moltes de les eines necessàries, incloses les vacunes. El que falta és sentit d'urgència i una acció immediata.

La millor defensa contra un nou patogen mortal és eliminar amb contundència els brots primerencs, cosa que requereix detectar-los ràpidament. Els Estats Units i l'Organització Mundial de la Salut ja tenen xarxes de vigilància de la grip, però molts experts en grip aviària creuen que no funcionen prou bé considerant el nivell d'amenaça. Aquestes xarxes haurien de prioritzar els treballadors de la indústria avícola, però també anar més enllà.

L’expert en grip aviària Thijs Kuiken, dels Països Baixos, assegura que les granges de porcs, una altra espècie susceptible a la grip, també s’haurien de controlar. Les persones que estan en contacte amb aus i animals salvatges, així com animals de companyia com les fures, també corren un risc més elevat. No n'hi ha prou amb la detecció, però; eliminar el virus requeriria un esforç important i una coordinació global.

Malauradament, les granges de visons s'han de tancar, encara que això signifiqui matar els visons. Normalment els maten de totes maneres per obtenir-ne la pell quan tenen uns 6 mesos. És difícil imaginar una manera millor d'incubar i propagar un virus mortal que deixar-lo evolucionar entre desenes de milers d'animals amuntegats amb un tracte respiratori superior semblant al nostre. Quan el coronavirus va infectar les granges de visons a Dinamarca el 2020 i s'hi van generar noves variants que després van infectar els humans, els esforços per salvar la indústria van ser inútils, perquè els brots eren incontrolables.

Si diferents soques de la grip infecten la mateixa persona alhora, poden intercanviar segments genètics i donar lloc a altres soques més transmissibles. N’hi hauria prou que un treballador d’una granja de visons que tingués la grip també s'infectés de l’H5N1 per desencadenar una pandèmia. Per evitar-ho, caldria que tot el món pogués accedir fàcilment a tests de detecció, especialment els treballadors de la indústria avícola i les persones que estan en contacte amb aus o altra fauna salvatge. I que hi hagués més laboratoris per augmentar la quantitat de proves en cas que la demanda fos més alta.

La bona notícia és que ja tenim diverses vacunes contra l’H5N1 aprovades per l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA, per les sigles en anglès) de les quals s'ha estudiat la seguretat i la resposta immune. El govern dels Estats Units té una petita reserva de vacunes contra l'H5N1, però no seria ni de bon tros suficient si es produís un brot greu. El pla actual és produir-ne en massa si es produeix un brot d'aquest tipus, en funció de la variant concreta implicada.

Tanmateix, hi ha diversos problemes amb aquest enfocament. Produir centenars de milions de dosis d'una nova vacuna podria trigar sis mesos o més. Curiosament, totes les vacunes aprovades excepte una es produeixen incubant cada dosi en un ou. El govern dels EUA té centenars de milers de gallines en granges secretes amb guardaespatlles (de veritat!). Però, presumiblement, els guardaespatlles són allà per defensar-se d’atacs terroristes, no d’un virus. Dependre de les gallines per produir vacunes contra un virus que té una taxa de mortalitat d’entre el 90% i el 100% entre l’aviram remet inevitablement al dilema –en aquest cas, gens divertit– de què va ser primer, si l’ou o la gallina.

L'única empresa amb una vacuna contra l’H5N1 no basada en ous aprovada per la FDA espera poder produir 150 milions de dosis en sis mesos des del moment que es declarés una pandèmia. Però al món hi ha 8.000 milions de persones.

Els sistemes basats en l’ARN missatger que s’utilitzen per fer dues de les vacunes contra el covid tampoc depenen d’ous. Scott Hensley, expert en grip de la Universitat de Pennsilvània, afirma que aquestes vacunes es poden produir en massa més ràpidament, en tan sols tres mesos. Actualment no hi ha vacunes d'ARN missatger aprovades per a la grip, però cal accelerar per aconseguir-ho. Si l'OMS vol agafar el lideratge en l'expansió de la fabricació mundial de vacunes, necessitarà el suport dels països rics i la cooperació de les grans empreses farmacèutiques que tinguin les patents i el know-how.

Un dels riscos d’emmagatzemar grans quantitats de vacunes contra la grip és que poden perdre eficàcia amb el temps i s’han d’actualitzar a mesura que sorgeixen noves variants. Per això els EUA són escèptics a l'hora de crear-ne una gran reserva, ja que temen que les vacunes emmagatzemades no siguin efectives contra la soca que es converteixi en pandèmia i que les existències caduquin de totes maneres. També confien que poden produir en massa noves vacunes contra la grip ràpidament.

Una altra opció seria permetre la vacunació voluntària, especialment per a grups d'alt risc com els treballadors de la indústria avícola i els sanitaris, que tractarien pacients en cas que es produïssin brots. La vacunació voluntària també podria proporcionar dades a gran escala sobre la seguretat i la dosificació de les vacunes. Vacunar els treballadors en contacte amb aviram tindria el gran benefici addicional d'ajudar a contenir els brots ràpidament.

Diversos experts en grip amb els quals he parlat lamenten la manca d'una vacunació més generalitzada entre les aus de corral. Si tot l’aviram s’hagués vacunat abans, potser l'H5N1 mai hauria arribat als ocells salvatges. És tard, però la vacunació massiva d'aviram i porcs hauria de començar ara mateix. Fins i tot vacunar més persones –especialment els treballadors de les granges d’aviram i porcs– contra la grip comuna pot ajudar. D’aquesta manera hi hauria menys hostes perquè l’H5N1 els coinfectés, un procés que pot conduir a l’aparició de soques de H5N1 que es poden propagar més fàcilment.

Ja tenim antivirals per a la grip que funcionen independentment de la soca, però s'han d'administrar aviat, la qual cosa requereix fer testos generalitzats, que n’hi hagi existències suficients i equitatives a escala mundial i que sigui fàcil accedir-hi. Els científics estan treballant en una vacuna universal contra la grip, que possiblement cobrirà totes les variants, així com les futures pandèmiques. És ambiciós, sí, però val la pena la inversió.

El ritme dels esdeveniments és inquietant. Fins al 2020, quan la nova soca H5N1 va començar a estendre's àmpliament entre les aus silvestres, la majoria dels grans brots s’havien produït entre aviram. Però ara, amb les aus silvestres actuant com a conducte, no és només que s’hagi produït el brot més gran que s'ha vist mai entre l’aviram –que ha causat la mort d'almenys 150 milions d'animals fins ara–, sinó que també s’està estenent fins i tot a noves espècies de mamífers com els dofins i els ossos.

L'any 2006, quan els científics van descobrir que l'H5N1 no s'havia estès fàcilment entre els humans perquè s'instal·lava en una part profunda dels pulmons, Kuiken va advertir que si el virus evolucionava per unir-se als receptors del tracte respiratori superior –des dels quals podria ser més fàcil expulsar-lo a l’aire– el risc d'una pandèmia entre els humans augmentaria substancialment. El brot entre els visons a Espanya és un senyal que podríem estar avançant exactament per aquest camí.

És difícil imaginar senyals més clars i alarmants de l’arribada d'una pandèmia potencialment horrible. Aquesta vegada no només en tenim l'avís, sinó també moltes de les eines que calen per evitar-ho. No esperem fins que sigui massa tard.

Copyright The New York Times