Pandèmia, dia 3 de l’any 3
No ho sé en el seu cas, però el to dels missatges personals intercanviats aquest Cap d’Any ha estat el d’una incerta esperança basada en fets reals.
Incerta perquè vivim sense poder fer gaires plans (ara mateix, milers de famílies es pregunten en quines condicions podran reprendre el curs escolar d’avui en vuit), i ja hem après que si fem plans serà millor que hi posem un punt de distància emocional per quan arribi la cancel·lació. Acabem d’entrar a l’any tres de la pandèmia i aquest reinventar-se contínuament ens ha convertit en un personal ultrasensible i més fàcil de fer enrabiar per qualsevol fotesa.
I amb tot, hi ha una esperança fonamentada perquè les vacunes han provat ser efectives per evitar morts i la majoria de contagiats de la variant òmicron expliquen que no ho han passat pitjor que en una grip. I perquè no es pot viure sense esperança.
Però després dels bons desitjos de Cap d’Any arriba el dia dos amb la dura realitat en forma de llargues cues a les farmàcies per poder comprar un test d’antígens (si hi ha la sort que en tinguin) a vuit euros la caixa (cas real). ¿Pensen fer alguna cosa el Govern i el govern espanyol per assegurar el subministrament i controlar els preus d’un test imprescindible per evitar que els contagis acabin col·lapsant el sistema sanitari i perquè puguem anar a treballar i l’economia no s’acabi aturant?
Els governs ja fa 22 mesos que saben que la salut i l’economia pengen d’un fil i no poden estar demanant a la gent que sigui resilient, s’adapti a les restriccions i pagui els seus impostos i taxes puntualment si ells no són els primers a ser més útils i més empàtics. La incertesa no pot ser només una qüestió dels administrats. Bon any a tothom.
