25-M a Palma, la resposta d'en Bauzá
Tal vegada un dels titulars més encertats per a la manifestació de diumenge a Palma és el que va escriure en un tuit la periodista Maria Antònia Serra, i que ahir reproduïa l'ARA al Vist al Twitter: "Pell de gallina", deia. En efecte, va ser realment emocionant veure i formar part d'aquella riuada de gent que va inundar despús-ahir el bell centre de la ciutat per reivindicar una cosa tan simple (però sovint tan rara, i sempre tan valuosa) com el sentit comú. Pell de gallina, un nus a l'estómac i un somriure a la cara: és el que milers de persones van sentir mentre contribuïen a fer més contundent, més definitiu, més inapel·lable, un acte que no va ser tant de protesta com d'afirmació. El que deia la gentada era: "Som aquí i som molts més encara dels que veieu; hi som en representació del bé de tothom, en defensa de la convivència, a favor de la raó i el respecte entre les persones". Per entendre'ns, el 25-M de Palma va ser l'equivalent mallorquí del 10-J català.
Com deia algú, perquè surtin 50.000 mallorquins al carrer alguna cosa grossa deu passar. I sí: passa que hi ha un govern que amenaça, amb la seva obcecació contra la llengua catalana, els mínims (i tan mínims!) de cohesió que aquesta societat havia assolit. Ells, però, i tal com havia anunciat el conseller d'InCultura i Mala Educació, Rafel Bosch, han decidit fer el sord al clam de la ciutadania: tal com es va limitar a declarar ahir l'esfinx de Tutanramon Bauzá, "davant de la manifestació del carrer hi ha la silenciosa de les urnes". És a dir, els que han sortit a manifestar-se són molts, però els que em van votar són més encara. O, dit a la manera del seu antecessor Gabriel Cañellas, davant d'una altra manifestació multitudinària: "d'aquests que han sortit a manifestar-se no n'hi ha cap ni un que em voti".
És possible que Cañellas tingués raó en el seu cinisme (corrien els anys noranta i el personal protestava contra una violació de la llei d'espais naturals), però Bauzá va molt equivocat. En el decurs de la mani de diumenge (i el dia anterior, i el dia després), vaig tenir el plaer personal de saludar una colla ben nombrosa de votants penedits del PP que ell lidera ("No hi ha dret a això que fan amb so mallorquí", o bé "Jo no m'ho pensava mai quan els vaig votar", deien) i que se senten profundament decebuts amb la inoperància de l'actual govern autonòmic davant dels problemes que assetgen les Balears de bon de veres (la crisi, l'atur, l'absència d'un model productiu que vagi més enllà de dir amén als hotelers) i incòmodes amb la seva ofuscada política lingüística. És cert que les urnes lleven i donen la raó, però no ho és menys que les urnes canvien de parer quan els governants, amb perdó, la caguen.
La resposta de Bauzá davant del clam de diumenge (pacífic, festiu, transversal, modèlic) ha estat tan autista i decebedora com era d'esperar en un president incapaç de comprendre la realitat que governa. Ara falta la reacció dels partits de l'oposició, però d'això en parlarem dijous.
