'El País' posa el preu als indults
BarcelonaAmb solemnitat. Amb la veu afectada de les ocasions greus. Amb una caixa de fruites col·locada a terra per pujar-hi a sobre i quedar un pam més elevat que la concurrència. L'editorial d'aquest diumenge d'El País es titula pomposament "Als catalans" i ve a ser l'etiqueta que penja dels indults, amb el PVP. I el preu és que els independentistes deposin la seva actitud. Segons el rotatiu, l'única democràcia possible és l'espanyola, que ha creat "una de les societats més avançades del planeta". I, possiblement, de l'univers conegut. També afirma que "la democràcia no pot esperar res" dels líders independentistes. Omet, esclar, que aquests líders van voler resoldre democràticament, és a dir, votant, la qüestió. Referències a un referèndum? Zero. I així amb tot. L'editorial afirma que els espanyols s'oposen majoritàriament a l'indult però calla una altra veritat incòmoda: que els catalans s'oposen majoritàriament a les sentències, segons es desprèn dels resultats electorals.
I, després, hi ha els circumloquis, els eufemismes, les giragonses. Sánchez-està-agafat-pel-ganyot: això es pot expressar en cinc paraules. Però el diari prefereix gastar-ne trenta-quatre: "No resulta necessari retorçar els fets en excés per sospitar que la motivació primera per indultar els condemnats respon a la necessitat política de mantenir el perímetre de governabilitat amb els seus actuals socis". Les 29 paraules de més són tan sols faramalla verbal per maquillar l'espuri interès rere els perdons presidencials.
El subtext de tot plegat és que hi ha uns independentistes "irrecuperables" –no arriba a dir-ne bojos, però poc li falta– però que la resta s'han de plegar a les bondats d'una democràcia modèlica com l'espanyola. El (dit) diari de l'esquerra nega que es pugui ser cabal i independentista. Però ho nega amb un somriure beatífic, això sí.
