'El País' i 'El Mundo': retorn a la normalitat
Barcelona"Hem sabut que Sánchez ha mentit sense escrúpols als seus companys. Hem comprovat que les seves oscil·lacions a dreta i esquerra ocorrien només en funció dels seus interessos personals, no dels seus valors ni de la seva ideologia, bastant desconeguts tots dos. Admetem que no tenim una gran confiança en la seva capacitat de rectificar. Però volem fer, malgrat tot, un esforç final i cridar Sánchez a rectificar: que mediti sobre el dany que ja ha causat al seu partit i que se'n vagi per no causar-n'hi encara més". Aquest text podria ser perfectament part de l'editorial d'El Mundo d'aquest dilluns, però pertany a un que va publicar El País fa cinc anys. Com han canviat les coses! El diari de Prisa va haver de rectificar la seva deriva liberal amb Antonio Caño (va arribar a ser el diari de capçalera de Ciutadans) perquè s'estava quedant sense lectors (i sense suport institucional), i avui, tres directors i directores després, les coses són com sempre, és a dir, El País al costat del PSOE i El Mundo, La Razón i l'Abc amb el PP.
El mercat és el que és i la composició sociològica també. En una societat tan dividida ideològicament com l'espanyola entre esquerra i dreta, un diari no pot canviar de bàndol sense patir conseqüències greus, i El País va comprovar en la pròpia carn que el miratge del centre polític que encarnava Ciutadans era això, un miratge. Cinc anys després El Mundo publica una enquesta en què Cs obté un sol diputat i tots els seus vots han marxat al PP. No hi havia centre. Segons aquest rotatiu, la majoria ara es decanta cap a un govern de PP-Vox, però no tant pels indults als presos polítics catalans com pel desbocament del preu de la llum. Aquesta és una altra lliçó. Si alguna cosa resta suports a l'esquerra no és la seva actitud amb Catalunya, sinó la incapacitat d'afrontar els problemes del dia a dia de la gent.