El país té més referents que no sembla
Que Catalunya és un país amb una gran diversitat de climes i paisatges pels 242 quilòmetres quadrats que té és una afirmació que s’ha repetit més que no pas s’ha comprovat trepitjant el terreny. Xuclats per la voraginosa vida metropolitana, no sabem el que tenim ni el que ens perdem.
Aquesta setmana he estat convidat a pujar a Esterri pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu i n’he tornat captivat, amb els ulls plens de prats d’un verd lluent, de boscos acolorits amb tots els tons del groc i del vermell, amb les orelles regalades pel cant de l’aigua que baixa poderosa, Noguera Pallaresa avall, amb aquella sensació d’abundància luxosa que avui en dia proporciona un riu cabalós i de càlid resguard que ofereix un poble de teulades de pissarra quan al vespre s’encenen els llums a les finestres, al fons d’una vall majestuosa.
Tan gran com els cims i tan sòlida com el seu romànic, és la gent del Pallars. A Esterri m’esperaven els responsables del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat distingida amb la Creu de Sant Jordi el 2016. La seva feina divulgadora en els camps de la natura, la història, la llengua, l’arquitectura, la cultura popular i tradicional o la memòria de la Guerra Civil és tan desbordant i és tan curosa amb els detalls que depassa l’interès que hi pugui posar un científic, perquè està feta amb l’amor desinteressat dels pallaresos natius i adoptius.
Estem en un moment de la vida col·lectiva en què al país li falten referents, però si la personalitat del país s’aguanta és gràcies a l’estima per la terra i per la feina ben feta d’aquests ambaixadors de la terra, potser poc coneguts més enllà dels límits comarcals, però que aconsegueixen renovar l’orgull de pertinença amb l’elegància i la generositat amb què oficien d’amfitrions.
