“Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res”. Aquesta afirmació de Neus Sanmartí, mestra referent en l’àmbit de la recerca i la divulgació sobre l’avaluació i l’aprenentatge, deixa ben clar que l’avaluació és un dels elements essencials dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
El vell paradigma de l’avaluació com a sinònim de posar una nota a l’examen ha quedat superat i ara sabem que ha d’estar present en el dia a dia per ajudar l’alumnat a identificar els encerts, les dificultats i els errors i a descobrir maneres per seguir progressant. Una concepció que no genera por o rebuig als alumnes sinó que es percep com una eina, una guia, per millorar.
Aquesta mirada és àmpliament compartida per la comunitat educativa. Ara bé, quan posem el focus en l’avaluació dels docents ens trobem que el mateix concepte, abans defensat, ara genera rebuig o incomoditat en part del col·lectiu docent.
Actualment, l’avaluació docent és trending topic a les sales de mestres, ja que ha començat el procés exprés d'avaluació dels nous funcionaris. Aquest procés, que habitualment tenia una durada d’un any, enguany s’ha retallat i es farà en només tres mesos per poder gestionar la tensió del sistema d’avaluar una gran quantitat de funcionaris i funcionàries en pràctiques. A més, en molts centres, la tasca d’avaluar el nou funcionariat recaurà en els companys de claustre i en l’equip directiu, ja que la incorporació massiva i simultània de milers de funcionaris ha superat la capacitat de gestió per part de la inspecció.
Des de Clam Educatiu veiem com una gran oportunitat perduda que un aspecte tan clau com l’avaluació dels nous docents funcionaris es faci de pressa i sense recursos, i que, per tant, sigui viscuda com un tràmit burocràtic tant pels docents avaluats com pels avaluadors. Es planteja com una regulació administrativa, no com un procés que pugui ajudar a millorar la pràctica del professional i, alhora, el sistema educatiu.
Les mancances d’aquest procés són només la punta de l’iceberg de la situació de l’avaluació del professorat a casa nostra. El sistema educatiu català és un dels pocs sistemes educatius en el qual no es fan avaluacions periòdiques de com treballa cada docent. De fet, segons dades recollides per l'OCDE l'any 2018, Espanya és el país on hi ha més docents treballant que no han estat mai avaluats, ni pel director o els companys del centre, ni per cap organisme extern. Així, després d’obtenir la plaça de funcionaris, pot ser que aquests docents mai més siguin avaluats.
Sabem que el factor que més impacta sobre els resultats educatius de l’alumnat és la qualitat docent, així que actuem en contra de l’evidència si no establim sistemes per millorar-la a través de l’avaluació. Des de Clam Educatiu creiem que un dels reptes prioritaris que hauria d’assumir la nova conselleria és implementar un sistema d’avaluació professional continuada per a la millora de la pràctica docent.
Aquest sistema d’avaluació hauria de servir per fomentar l’aprenentatge docent a través d’espais de reflexió que permeti identificar aquells aspectes a millorar i també com a eina de diagnosi de les necessitats formatives del col·lectiu docent que s’incorpora al sistema educatiu, per dissenyar propostes formatives que facilitin les millores desitjades. Cal deslligar la concepció de l’avaluació de la connotació fiscalitzadora. Per això cal que l’avaluació tingui sentit per als docents, que serveixi per millorar i tingui un impacte positiu en el seu procés d’aprenentatge. Amb aquesta perspectiva formativa i formadora, l’avaluació és útil per al professorat, ja que els permet seguir desenvolupant-se professionalment.
El rol de la inspecció és clau per establir un procés d’avaluació docent de qualitat, però no és l’únic agent que podria tenir protagonisme en el futur sistema d’avaluació: cal, també, la mirada de l’alumnat i dels companys docents. En aquest sentit, l’avaluació a través de l’observació i la reflexió sobre la pràctica és una eina molt potent per a la millora contínua. L'observació entre iguals és una metodologia relativament poc coneguda i encara poc aplicada aquí a Catalunya, però de contrastada utilitat perquè promou la reflexió sobre la pròpia pràctica docent. I estem parlant d’això: identificar els encerts, les dificultats i els errors per descobrir maneres de seguir progressant.
Evidentment, no és tan simple com sembla: cal organització, coordinació i temps per poder implementar processos reeixits d’observació i feedback entre iguals així com sistemes d’avaluació interna als centres. Alguns docents, escoles i instituts avancen en aquesta direcció, però sense una aposta clara de l’administració, seguiran sent l’excepció en el sistema.
Com diu la Neus Sanmartí, avaluar és aprendre. Si un alumne no s'avalua, no aprèn. Si un docent no s'avalua, no millora. Si un sistema educatiu té por de ser avaluat, no avança.
