Un país sense escoles segregades

Un país sense escoles segregades
i Ismael Palacín
26/02/2020
3 min

El futur d’una societat també es construeix a les escoles. A Catalunya estem forjant el nostre futur amb les ambicioses mesures contra la segregació escolar que ha aprovat el Govern.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara comença un camí de compromisos, i en tot canvi de model cal entomar resistències i conflictes que no ens poden paralitzar. Quin és el repte i què podem esperar que passi aquest any?

Per què és una prioritat reduir la segregació? ¿Us imagineu un país que classifiqui els infants en escoles diferents en funció de si els seus pares són més rics o pobres o l’origen familiar? Aquest país discrimina, perjudica les oportunitats dels alumnes i la seva cohesió social.

És més greu a Catalunya? La manca de planificació ha convertit el nostre país en un dels més segregats d’Europa. El risc és gran perquè tenim un percentatge inusualment alt d’escoles privades finançades amb un model disfuncional de concerts públics.

És inevitable la segregació? Com han demostrat molts municipis, es pot equilibrar l’escolarització amb bona previsió i compromís. La majoria de la segregació es dona entre escoles properes d’un barri típic, no pas als barris més pobres.

És cert que només segreguen les escoles concertades? No, entre escoles públiques d’un mateix barri també existeixen diferències que no podem permetre. Però les dades parlen per si soles: la pública acull el 80% dels immigrants, a l’escola concertada només hi ha la meitat dels alumnes pobres que li correspondria. El 65% d’escoles públiques de Barcelona tenen més del doble d’immigrants que la concertada més propera del mateix barri. He de destacar que moltes concertades ja tenen aquest compromís fa temps i mereixen un reconeixement. Alguns reclamen que pràcticament totes les escoles siguin públiques com a França. Pot ser una opció política legítima però per si sola no evita la segregació, i no podem supeditar la dessegregació a un futur políticament improbable i llunyà.

Com s’ha creat aquest consens? La Llei d’Educació de 2009 ja estableix que totes les escoles han d’acollir de forma equilibrada l’alumnat del seu barri. Davant l’incompliment, el Síndic de Greuges ha consensuat un Pacte Contra la Segregació amb partits, administracions, municipis, escoles i actors educatius. Ha estat un acte de responsabilitat que els honora a tots.

Quines mesures ha concretat el Govern? Els experts universitaris avalen que per desplegar el pacte s’ha optat per les mesures més efectives: l’administració finança les noves places escolars segons les necessitats del territori, s’eviten les barreres i que els infants en desavantatge social es concentrin en el mateix centre del barri.

És cert que les famílies no podran escollir escola? A Catalunya ja tenim un gran marge d’elecció d’escola, compatible amb una bona planificació que no generi discriminacions. La majoria de famílies prioritzen la proximitat i es decanten per l’escola que els agrada i on creuen que hi haurà places. Ho podran seguir fent. Unes poques places de cada aula estaran reservades a alumnes amb necessitats de suport. Les escoles d’un país han de ser diverses però no desiguals.

Per què les patronals d’escoles concertades recullen signatures com a protesta? Les escoles concertades també són diverses. La majoria volen assumir aquest repte, però estan preocupades perquè ara tindran alguns alumnes a cada classe que no podran pagar les quotes. L’administració no arriba a pagar tot el cost de cada plaça i això els pot generar un dèficit. Si algunes concertades no volen renunciar a quotes molt altes ni estar obertes a altres perfils de famílies del barri, hauran de valorar si prefereixen esdevenir una escola realment privada.

I si no tenim prou pressupost? Malauradament encara no podrem garantir per a tots els alumnes la plena gratuïtat que diu l’Estatut. El nostre sistema educatiu està infrafinançat, també a l’escola pública. Hem d’invertir més en educació, però no podem posposar els drets bàsics a un futur incert ni esperar unanimitat des del principi. El Govern potser haurà de donar prioritat en els concerts a les escoles que poden assumir més corresponsabilitat i limitar les altres.

Serà tan difícil com necessari avançar. Necessitem una administració amb determinació, i crec que la majoria d’escoles estan disposades a emprendre aquest camí.

Reduint la segregació guanyarem un país amb oportunitats educatives per a tothom. Al cap d’uns anys, ens sentirem orgullosos de la responsabilitat i l’esforç de tots i ens en farem creus d’haver tolerat la segregació escolar durant tant de temps.

stats