Per què ‘El País’ va amagar la seva exclusiva sobre Rato?

BarcelonaLa informació més rellevant sobre política espanyola publicada dimarts a la premsa no apareixia a cap portada ni a cap titular: calia trobar-la, ben amagada, al quart paràgraf d’una crònica publicada a la pàgina 17 d’'El País'. Eren unes declaracions exclusives de Rato en què contradeia Jorge Fernández Díaz i assegurava haver parlat de la seva situació judicial en la reunió que va mantenir amb el ministre. 'El País' hauria pogut obrir portada amb això, però no ho va fer. I, a l’interior, el titular també mirava cap a l’altra banda, amb un anodí “Rato nega el cobrament de comissions d’empreses de publicitat”. De fet, aquestes declaracions apareixien avui a 'El Periódico', 'La Vanguardia', 'El Mundo' o l'ARA en posicions més destacades que no a 'El País' dimarts, quan les tenia en primícia. El periodista que va aconseguir-les no deu estar gaire entusiasmat amb la manera com les ha jugat el seu diari.

L’editorial d’'El País' d’aquest dimecres dóna pistes per entendre per què es va optar per soterrar les frases ratianes. El text és una amonestació levíssima a Fernández Díaz –l’escàndol queda limitat a una “imprudència”– i traça un tallafoc amb Rajoy: “L’assumpte era dels que encanten als especialistes a esquinçar-se les vestidures, que [...] han elevat el punt de mira cap al president Rajoy amb l’argument poc científic que ningú pot creure que Fernández no l'hi consultés”. 'El País' no és l’únic diari que mira d’apaivagar el cas. 'La Razón' titula “Fernández Díaz compareixerà a petició pròpia al Congrés pel cas Rato”, i 'La Vanguardia', al peu de foto, també concedeix la iniciativa al ministre –i cap dels dos diaris recull el tema en portada–. 'El Mundo', en canvi, explica una versió ben diferent i obre primera pàgina amb: “Rajoy força Fernández Díaz a comparèixer al Congrés”.

Pinten bastos mediàtics per a l’'exvice' espanyol, diria. 'Rato, sé fuerte'.