Paguem les comissions amb alegria
La meva primera caixa era la de Manlleu, que després va ser Unnim, ara BBVA. Era un lloc fantàstic. Em donaven caramels, bolígrafs, calendaris, patrocinaven l’equip de futbol del poble, ajudaven les entitats, el director de l’oficina manava i coneixia a tothom, no hauria permès mai que ningú s’endeutés si no podia. Amb el primer ingrés em van regalar una col·lecció de discos de vinil magnífica que encara conservo. I llibres per Sant Jordi. Me’ls estimava.
Ara als bancs el boli el tenen lligat amb una cadena perquè ho signis tot però no te l’emportis. I han substituït els calendaris i caramels per comissions. Per tenir la targeta te la cobren a tu, per fer-la servir, a la botiga on has pagat. N’hi ha que cobren per ingressar el xec, per mantenir el compte, s’ha d’admetre que són molt creatius. A vegades em donen conversa i miro de tallar-ho de seguida, em fa patir que no m’ho acabin cobrant.
Últimament arribaven a carregar dues comissions per retirar diners als caixers, aquests invents fantàstics que tants llocs de treball els han estalviat, i el ministre ha decidit que màxim una. Suposo que hauríem d’aplaudir, si no fos perquè aquesta se la repartiran entre els dos bancs que hi intervinguin. Diu que al gener decidiran si se li repercuteix tota al client. Digueu-me perspicaç, però a mi no em cal esperar tant per endevinar-ho.
Però vaja, com sabeu, es veu que com més beneficis tenen ells, millor per a tots. Per això van rescatar els bancs i no la gent. I per això pagarem les noves comissions amb alegria, pel bé de l’economia. I perquè els caixers són útils per acollir els desnonats, un altre símbol dels nostres temps.
