Les 50 pàgines de Monsanto contra una periodista

El glifosat és un polèmic herbicida. Els diaris n'han parlat últimament per molts motius: "La federació de ginecologia demana protegir la població del glifosat", "Bayer, disposada a pagar 7.000 milions per tancar els judicis per glisofat" o "Àustria prohibeix el glisofat" són alguns dels titulars tan sols dels últims quatre dies. No soc pas quimiofòbic, però és evident que cal bona ciència i bon periodisme per explicar al món si s'hauria de vetar l'ús d'aquest producte.

La periodista Carey Gillam ha explicat els esforços de la indústria alimentària per corrompre la investigació científica sobre el glisofat. Això li ha valgut que l'empresa Monsanto –un dels fabricants del pesticida– hagi engegat una campanya per desprestigiar-la. Així ho ha revelat la reportera, que ha tingut accés a un memoràndum intern de Monsanto de 50 pàgines on es tracen les tàctiques per denigrar-la. Per exemple, van omplir de crítiques negatives el seu llibre a Amazon, tot i que l'obra ha guanyat diversos premis. (I, de fet, la plataforma va retirar moltes d'aquestes crítiques al comprovar que eren falses.) També van pagar a Google per posicionar un blog crític amb Gillam al capdamunt del llistat de resultats si buscaves el seu nom al cercador. La periodista recorda també com, en un judici que enfrontava Monsanto amb diversos afectats per càncer, la consultora que fa servir aquesta multinacional hi va enviar un dels seus treballadors, que va fer-se passar per periodista. En els recessos intoxicava els altres reporters suggerint-los històries i relats favorables a la companyia.

Parlem sovint de les pressions (i les connivències) amb la política perquè sempre acaben surant fins a la superfície. Però les maquinacions de les grans companyies tenen també un efecte letal en la salut del periodisme i solen passar més desapercebudes.