Que la primera reacció de la Comissió Europea a les protestes transnacionals dels pagesos hagi estat recular en les polítiques mediambientals –particularment, en la regulació de l'ús dels pesticides– no és cap bona notícia. Ja s'entén que els pagesos europeus (francesos, catalans) no poden fer ús dels pesticides que sí que s'utilitzen al Marroc i en altres països, i això genera una competència deslleial. Però la resposta a aquest problema no ha de ser desmuntar l'Agenda 2030 que la mateixa Comissió promulga. Encara menys, en plena sequera i tocant amb les mans les evidències de l'escalfament climàtic. La política europea cedeix amb excessiva facilitat als postulats de la dreta i l'extrema dreta, i el resultat el veurem a les eleccions del juny.
El que no hauria de passar, socialment i políticament, amb les polítiques mediambientals és el que va succeir amb la vacunació, que de sobte es va convertir en l'ase dels cops dels vehements (i falsos) partidaris de la suposada incorrecció política. Si ara resulta que voler evitar els perjudicis que causen els pesticides és un dogmatisme, una actitud hipòcrita i contrària a la llibertat, una tonteria woke i tot el repertori habitual de la dreta que va de llesta, no tan sols no estarem solucionant els problemes de la pagesia, sinó que els agreujarem. És difícil competir amb preus deslleials, però encara és més difícil produir en terres trinxades per l'especulació, o en zones humides salinitzades per la sobreexplotació dels aqüífers, tot sempre al servei d'un altre monocultiu invasor i tòxic, que és el del turisme de masses.
Aquests dies, polítics i tertulians de tots colors han xalat de valent competint per veure qui donava més la raó als pagesos, i per qui feia veure que s'hi solidaritzava amb més èmfasi. A la majoria d'aquestes veus d'escalf en realitat els importa poc la pagesia i no en saben res, però perceben l'aura de prestigi, la dignitat antiga que acompanya (merescudament) als treballadors de la terra, i volen apuntar-s'hi. Al final, com sol passar, paraules i promeses vagues, com les del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, que es va limitar a empènyer la pilota endavant prometent una reunió amb el sector “en deu o quinze dies” a canvi que tinguessin la bondat de treure els tractors de la via pública i de la seva vista. Mentrestant, a la Meseta, al PP i Vox, per no variar, també, els ha faltat temps per enfilar-se als tractors patriòtics, carregats de banderes espanyoles i de proclames contra el govern d'Espanya i els catalans terroristes, tot mesclat de qualsevol manera.
És impossible no compartir les reivindicacions dels pagesos: protecció del sector primari, que és fonamental per a la nostra viabilitat com a espècie, justícia en els preus i reducció d'una burocràcia abusiva i delirant, una plaga que s'ha estès a tots els nivells de l'administració. Però farien bé de vigilar qui vol fer veure que els ajuda a sostenir les seves banderes: declarar-se apolític, com fan molts pagesos, és només donar espai i força als senyors i senyorets de sempre.
