Mira si n’han d’estar fins al capdamunt, que el primer motiu de queixa dels pagesos és que el sistema els hagi convertit en “funcionaris encoberts de l’administració pública, obligant-nos a fer les seves tasques”. Doncs no estan sols.
Ho podeu preguntar a qui vulgueu. Als autònoms quan han de fer una factura, a una pime quan ha de demanar una subvenció, a un particular quan ha de demanar una ajuda, a un paleta quan ha de demanar un permís d’obres, a un immigrant que ha de demanar un paper, i així fins a l’infinit, tothom ha de deixar la seva feina per fer de funcionari lluitant contra aplicacions no gaire intuïtives, contra enllaços que redirigeixen un altre cop a la pàgina principal, patint per la pèrdua de la feina feta, havent d’entrar cada vegada dades nostres que l’administració ja té a la seva base de dades i amb l’obligació d’haver-se-les amb una màquina que només sap dir “és obligatori omplir tots els camps”. Això és el que voldrien els pagesos, guanyar-se la vida omplint tots els camps.
És això el que expliquen els pagesos: paperassa. Digital, però paperassa. Per què? Perquè l’administració vol la vida resumida en excels fàcils d’avaluar, que permetin tenir una ficció de dades reals a partir de les quals justificar les polítiques. És igual que les companyies aèries quan has de facturar un vol: volen que la seva feina la facis tu. La tecnologia no es posa al servei de l’administrat sinó de l’administració.
Algú pot excusar-ho dient que la culpa és de Brussel·les i que no hi ha més remei que fer-ho així per normativa europea. Li podem explicar el cas d’un president de la Generalitat que es va proposar posar un límit a la burocràcia i va plegar dient: “No me n’he sortit”.
