Pagesos omplint tots els camps

Mira si n’han d’estar fins al capdamunt, que el primer motiu de queixa dels pagesos és que el sistema els hagi convertit en “funcionaris encoberts de l’administració pública, obligant-nos a fer les seves tasques”. Doncs no estan sols.

Ho podeu preguntar a qui vulgueu. Als autònoms quan han de fer una factura, a una pime quan ha de demanar una subvenció, a un particular quan ha de demanar una ajuda, a un paleta quan ha de demanar un permís d’obres, a un immigrant que ha de demanar un paper, i així fins a l’infinit, tothom ha de deixar la seva feina per fer de funcionari lluitant contra aplicacions no gaire intuïtives, contra enllaços que redirigeixen un altre cop a la pàgina principal, patint per la pèrdua de la feina feta, havent d’entrar cada vegada dades nostres que l’administració ja té a la seva base de dades i amb l’obligació d’haver-se-les amb una màquina que només sap dir “és obligatori omplir tots els camps”. Això és el que voldrien els pagesos, guanyar-se la vida omplint tots els camps.

És això el que expliquen els pagesos: paperassa. Digital, però paperassa. Per què? Perquè l’administració vol la vida resumida en excels fàcils d’avaluar, que permetin tenir una ficció de dades reals a partir de les quals justificar les polítiques. És igual que les companyies aèries quan has de facturar un vol: volen que la seva feina la facis tu. La tecnologia no es posa al servei de l’administrat sinó de l’administració.

Algú pot excusar-ho dient que la culpa és de Brussel·les i que no hi ha més remei que fer-ho així per normativa europea. Li podem explicar el cas d’un president de la Generalitat que es va proposar posar un límit a la burocràcia i va plegar dient: “No me n’he sortit”.