Pagesos catalans “han requisat part del carregament de fruites i verdures dels camions aturats provinents del Marroc i l’han escampat per l’asfalt”. Són productes que “durant l’hivern no es cultiven als conreus catalans, com mongeta tendra, tomàquets cherry, nabius o pebrots, que, segons els agricultors, els perjudiquen com a competència deslleial”, llegim a l’ARA. Narcís Poch, coordinador territorial de les comarques de Girona de la Unió de Pagesos, diu que aquestes importacions “estan permeses perquè la Unió Europea firma tractats amb països tercers que no han de complir les mateixes normatives que nosaltres”. És una bogeria, no té cap sentit. És una trampa perversa.
Potser ja va sent hora que mirem el calendari. Que pensem que, com abans, de tomàquets no en podem tenir tot l’any, i per això els pengem i per això els conservem. Que un hivernacle és car, perquè demana molta aigua. Que no és normal tenir menta tot l’any i que potser la menta, com la tòfona, la gràcia que té és que és estacional. No és ètic comprar cireres per Nadal, que no tenen gust de res, de res, perquè resulta que les cireres, com a concepte, igual que la pinya, són un luxe. És boig comprar guaiaba o mango o litxis al mercat, sense que s’assemblin gens als que trobaríem a l’arbre, perquè han vingut d’una cambra frigorífica, collits abans d’hora, només per fer gràcia, pel color, per la foto.
El sabor. L’hem de tornar a aprendre. I la feina dels pagesos també. Diuen aquests dies als noticiaris que al Mobile World Congress hi haurà tot d’estudiosos de la intel·ligència artificial. Perfecte, sí, que estudiïn. Però mirem-nos, sisplau, la intel·ligència natural. La que et fa determinar quan és el temps de menjar, de gaudir d’una col, hosti.
