Si pacten amb l'extrema dreta

El PP va forçar unes eleccions a Castella i Lleó perquè havia planificat una seqüència: dues majories absolutes consecutives a Castella i Lleó i a Andalusia, i després guanyar la Moncloa per a Pablo Casado, traient-se del damunt, de passada, la rèmora de Ciutadans.

El conte de la lletera, però, no ha acabat de funcionar. Les eleccions van ser el passat 13 de febrer i fins aquest 11 d'abril no s'ha format govern. El PP no va obtenir majoria absoluta i ha hagut de fer coalició per governar: no amb Ciutadans, sinó amb Vox. Ciutadans ja és, bàsicament, un partit d'extrema dreta amb una capa de maquillatge liberal, però Vox és obertament l'extrema dreta, el partit espanyol que té com a referent Marine Le Pen (i que la felicita pels resultats electorals) i que, al mateix temps, no tan sols no condemna sinó que enalteix el franquisme sempre que en té ocasió. Com a punts destacats de l'acord d'investidura del pepero Mañueco com a president de la Junta de Castella i Lleó, una llei “de concòrdia” (en comptes de "de memòria històrica", “per no dividir els espanyols”) i una altra de “violència intrafamiliar” (en comptes de “de gènere”), dues victòries més que assenyalades per a Vox. Significa que el PP accepta i assumeix el llenguatge de Vox, i amb ell, el seu ideari negacionista: no són les dones les que són agredides pels homes, no va ser la República la que va ser atacada per un aixecament feixista i militar il·legal. En perspectiva, una reorganització de les polítiques d'immigració per fer-les “raonables”: només significa més violència, més difamació i més odi contra els migrants promogut des de les institucions.

Mentrestant, Casado (després de protagonitzar una campanya electoral pintoresca, envoltat de garrins, ovelles i vedells) no va sortir propulsat cap a la Moncloa, sinó cap a casa seva. Ho va fer per haver espiat Ayuso per un tracte de favor al seu germà, però això no va acabar amb la presidenta de la Comunitat de Madrid (que, a més, es va enfadar molt), sinó amb ell. Ara el president del partit és Feijóo, que s'ha estrenat en el càrrec amb la tercera condemna al PP com a partit corrupte i amb el primer govern del PP amb Vox: corrupció i extrema dreta, novetats mai vistes en la trajectòria del partit més important del sistema polític espanyol. L'operació de blanqueig i legitimació de Vox com a partit democràtic (segons Feijóo ho és, perquè “es presenta a eleccions i obté vots”, com si això no ho fessin la majoria de partits feixistes o antidemocràtics) fa un salt qualitatiu amb aquesta primera entrada com a soci en un govern autonòmic. Però l'operació fa molt de temps que va començar, com a mínim des d'aquell primer acte multitudinari a Vistalegre el 2018, i no l'ha fet només el PP, sinó bona part de la premsa espanyola i també dels poders de l'Estat, el poder judicial de forma destacada. Pel que fa al PP, si pacta amb l'extrema dreta, defensa l'extrema dreta i assumeix el discurs i la praxi de l'extrema dreta, tal vegada vulgui dir que és un partit d'extrema dreta.