Un pacte nacional per salvar la sanitat
El diagnòstic ja fa temps que està fet: si volem salvar la sanitat catalana cal una inversió de 5.000 milions en cinc anys. És la conclusió a la qual va arribar un comitè de 29 especialistes de prestigi, tots ells treballadors del sistema sanitari públic, experts en economia de la salut i administració sanitària, que van lliurar les seves conclusions al president Torra quan tot just sortíem de la pandèmia (setembre del 2020) i encara ressonaven els aplaudiments des dels balcons.
I què s'ha de fer amb aquests diners? Ampliar les plantilles, modernitzar els centres, impulsar la recerca, repensar el catàleg de serveis, replantejar els esquemes de pagament de fàrmacs, entendre la paradoxa que l’èxit del sistema (tenim una de les esperances de vida més altes del món) condemna el sistema si no es reforma. I que la sanitat s’ha convertit en el refugi de moltes mancances socials prèvies.
Esclar que, si el PSC, Esquerra i Junts no són capaços ni de posar-se d’acord per aprovar els pressupostos d’aquest any en un moment de tantes necessitats com l’actual, deu ser d’una gran ingenuïtat pensar que es podrien posar d’acord per blindar dels canvis de govern una inversió d’aquesta quantitat i profunditat.
Un acord així demanaria un gran pacte nacional, gairebé com el que es va fer a Espanya amb les pensions. ¿De debò la nostra democràcia és tan disfuncional que per interès electoral, per por a cremar-se o per allò de qui dia passa any empeny, els principals grups polítics no tenen el valor d’afrontar de cara el problema d’una sanitat pública catalana que va ser modèlica però que se’ns està fonent entre els dits?
