La paciència de l’amor

Quan escrius un article diari i tens la sort de poder fer vacances, t’assalta la necessitat de dir alguna cosa profunda l’últim dia. Aquí la teniu. No fa gaire vaig veure al 3/24 els companys de classe d’una nena autista i deien que gràcies al tracte amb la seva amiga havien après a tenir més paciència. Ho deien contents i la nena també ho estava. Veure de prop l’amor i la comprensió d’un grup o d’una família envers l’element que va més lent és una lliçó que endreça les prioritats i et posa a lloc, sobretot perquè notes que al costat del desgast físic i emocional hi ha una recàrrega d’humanitat, ara sí, profunda. Hem de ser impacients amb els que tenint l’obligació de fer la vida de tothom una mica millor s’excusen en burocràcies o donen la culpa als altres. Però treballar la paciència per posar-se en el lloc dels altres és necessari. Sobretot perquè les limitacions alienes són un mirall. Bon estiu.