Pablo Iglesias, directe a la vena

Dimarts a la nit Antena 3 va demostrar tenir cintura a l’hora de dissenyar la graella. Després del partit de Champions del Reial Madrid, que els assegurava una molt bona audiència, van decidir emetre l’exitós El hormiguero en versió de luxe i en prime time. Aprofitant l’allau d’espectadors del futbol van convidar un polític que garanteix mantenir les gràfiques d’audiència als nivells màxims: Pablo Iglesias. Un regal que el líder de Podem no va desaprofitar. Aparèixer a la franja televisiva més vista després d’un partit de Cristiano Ronaldo al programa més popular, agraït i lleuger és una oportunitat única que t’assegura arreplegar una bona picossada de vots. Efectivament, El hormiguero va tenir la quota de pantalla més elevada en els seus deu anys d’història (21,7% a Espanya).

Pablo Motos li va fer una entrevista de tres quarts d’hora exclusivament política i amb poc humor tot i el to distès. És més, fins i tot el presentador va destil·lar una certa preocupació pel tema dels impostos als empresaris. Com a productor televisiu adinerat va semblar que Motos no les tenia totes si Pablo Iglesias guanya les eleccions. Però, sigui com sigui, el cert és que el de Podem va tenir una oportunitat d’or per explicar amb pèls i senyals els aspectes més elementals del seu programa electoral. I a sobre amb un somriure a la cara i amb un presentador que no li rebatia ni un sol argument. El decorat propi d’un espai d’entreteniment, la claca del públic i les formigues de pelfa li amorosien el context. Ens van entatxonar propaganda política de la més pura embolicada amb paper de coloraines i un llacet. Van fer que ens empasséssim la píndola camuflada enmig d’una cullerada de melmelada. La majoria dels espectadors associen El hormiguero amb un programa distès que no exigeix cap tipus de reflexió i que segrega litres d’empatia envers el convidat. A les xarxes socials va córrer la brama que s’havia intentat censurar un joc on Pablo Iglesias podava les branques més polèmiques de l’Estat (la monarquia, l’Església...). Ho dubto. La fugacitat del joc es va deure més a les presses televisives que a una voluntat d’ocultar res. Les fulles més espinoses ja estaven escapçades i la gracieta no donava més de si.

Pablo Iglesias no va ballar però va cantar i va tocar la guitarra. I va desafinar. Com desafinen aquestes ànsies d’Atresmedia per endollar-nos, directe a la vena, Pablo Iglesias i Albert Rivera a tota hora i en qualsevol circumstància.