La perillosa deriva de Casado i Rivera contra la immigració

BarcelonaEl nou secretari general del PP, Teodoro García, va intentar apagar ahir l'incendi provocat pel seu cap, Pablo Casado, quan va dir que "no és possible que hi hagi papers per a tothom ni és sostenible un estat del benestar que pugui absorbir els milions d'africans que volen venir a Europa". Tot i els intents de García per treure ferro a la qüestió, i fer-se un embolic amb les xifres d'immigrants, el cert és que la declaració certifica el gir a la dreta que ha significat per al PP l'elecció de Pablo Casado. Aquest gir a la dreta s'havia constatat fins ara en el discurs sobre Catalunya, cosa que s'interpretava com un intent de recuperar terreny davant de Ciutadans. Però en sumar-hi un discurs clarament antiimmigració, en què s'acusa sibil·linament els nouvinguts de posar en risc l'estat del benestar, es travessa una línia molt perillosa que equipara el missatge del president del PP al de líders populistes i xenòfobs europeus com l'italià Giuseppe Conte, que per cert ahir va exhibir a Washington una gran sintonia antiimmigració amb Danald Trump.

Certament no és la primera vegada que el PP toca la tecla de la immigració. A Catalunya, per exemple, va ser l'eix principal de la campanya de Xavier García Albiol per aconseguir l'alcaldia de Badalona. Però existeix el perill que, apartat del poder, el PP llisqui per una perillosa pendent de radicalització. L'altre factor que pot accentuar aquesta deriva és la competència amb Ciutadans. El seu líder, Albert Rivera, va visitar ahir Ceuta només pera fotografiar-se al costat de la Guàrdia Civil. Pablo Casado té previst fer la mateixa visita demà. Quin és el problema? Que tots dos segueixen els passos del líder del partit d'extrema dreta Vox, Javier Ortega, que va ser el primer a anar a Ceuta fa uns dies.

Aquest irresponsable seguidisme d'una força extraparlamentària i ultra és la millor mostra de la competició entre ells en què viuen els dos principals partits conservadors d'Espanya. Incapaços d'atacar la gestió (o la manca de gestió) del nou govern socialista de Pedro Sánchez, s'aferren als discursos de la por a l'estranger i a Catalunya. I ara que a Catalunya sembla que ha baixat la intensitat del conflicte, aprofiten les imatges de la desesperació a la frontera sud de la Península. Ho aprofiten sense donar cap missatge humanitari cap a les persones que hi arriben en condicions precàries. Sembla que la seva única preocupació, la seva única prioritat, sigui buscar la complicitat de les forces de seguretat de l'Estat. Però tot això té una explicació, amb el procés sobiranista de fons.

Especialment des de l'1-O, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional s'han convertit en emblemes per a la dreta espanyola. Si Casado i Rivera no ho eviten, aquesta cursa boja per establir qui és més espanyol, qui és més antiindependentista o qui és més antiimmigració pot acabar donant ales als extremistes i trencant els consensos bàsics de la democràcia.