Vivim en el que podríem anomenar el món més desenvolupat, i ho fem completament immersos en diverses pandèmies cronificades i creixents, com la pandèmia de l'obesitat, tant en adults com en infants, o la pandèmia de la submissió a les pantalles, amb el que representa amb relació a les xarxes socials i a la corresponent pressió estètica que tenalla sobretot els nostres adolescents i joves.
Segons l'enquesta de Salut de Catalunya, ESCA, el 2023, en una mitjana entre ambdós sexes, l'excés de pes a la franja 45-64 anys era del 56,5%, i del 69,4% a la franja entre 65 i 74 anys, amb un predomini clar del sexe masculí.
L'evidència científica correlaciona directament l’excés de pes i el conjunt de malalties cardiovasculars, sobretot si van acompanyades d’altres factors de risc.
Tanmateix, la pressió estètica ferotge de les xarxes i del conjunt de la societat de consum condiciona una part de la població perquè busqui estereotips, amb la deriva que això comporta sobretot en el camp dels trastorns de la conducta alimentària. No estranya gens ni mica, doncs, que l'aparició de fàrmacs com l’Ozempic, per parlar de la marca més exitosa, i d’altres fàrmacs associats a una solució miraculosa i fàcil de l'obesitat, sigui un fenomen que hagi portat, per exemple, la farmacèutica matriu i el seu país a un nivell insospitat de guanys econòmics. Fins al punt que Novo Nordisk ha esdevingut l’empresa més gran d’Europa, amb uns beneficis milionaris que permeten un creixement anual de l'1,9 del PIB anual a Dinamarca, i ha situat la petita població de Kalundborg, seu de la companyia, entre les més pròsperes del planeta.
Crec, sincerament, que davant d'aquest escenari calen algunes reflexions, urgents i de sentit comú, amb relació al sistema sanitari i a la responsabilitat de la mateixa autoritat sanitària.
L'estratègia contra els factors de risc cardiovasculars, obesitat inclosa, no la podem fer pivotar sobre una estratègia medicamentosa i, per acabar-ho d'adobar, induïda per la mateixa indústria farmacèutica. Així de clar i de rotund! El sobrepès, l'obesitat moderada, i també la diabetis de forma complementària, es combaten amb hàbits de vida saludable, amb exercici regular, alimentació adient, supressió del tabac i alcohol i gestió de l’estrès, entre altres mesures. Els factors socioeconòmics són la causa principal de l'obesitat en general, i sobretot de la infantil. Cal sumar-hi, a més, el sedentarisme, l’ús excessiu de les pantalles i els aliments multiprocessats. Ho sap tothom i és per aquí que hem d’anar. No podem medicalitzar la nostra vida de forma sistemàtica. Això ja es diu al Pla de Salut 2021-2025, on ja s’esmentava la medicalització quotidiana com un perill evident per a la salut comunitària.
L’Ozempic està aprovat per al tractament de la diabetis... i són els diabètics els que, precisament, tenen problemes de subministrament per manca d’estoc. Un problema que ve motivat per la utilització del medicament contra la presumible obesitat, un ús no aprovat, amb efectes rebot i diferents efectes secundaris i sense cap mena de regulació de l’autoritat sanitària.
Abans de generar un nou element de desigualtat en la nostra població, cal posar remei a aquesta situació. Prioritzem l'ús per als pacients que ho necessiten, per davant de tot. Marquem des del Sistema Nacional de Salut Català les indicacions d'aquest medicament. Regulem-ne l'ús en funció del que ha aprovat l'Agència del Medicament.
I, sobretot, fomentem l’exercici físic i l’alimentació saludable com les verdaderes eines de salut, de forma insistent i acompanyades des de l'atenció primària i, és necessari, també des del món local.
Fomentem l’educació per a la salut com una batalla compartida pel conjunt de la societat i no deixem que la indústria farmacèutica ens marqui l’agenda. No medicalitzem les nostres vides i sobretot inculquem als infants i joves la cultura de l’exercici físic regular i l’estima pel propi cos.
