Dimarts al vespre, TV3 oferia la gala Catalunya aixeca el teló, que serveix per obrir la temporada teatral i promocionar alguns dels espectacles. És una celebració que no està pensada pròpiament com a espai televisiu, però aquesta vegada va cridar l’atenció per l’immens talent del mestre de cerimònies, l’actor Oriol Pla. El seu talent el coneixíem de sèries i pel·lícules com El día de mañana, l’adaptació d'Incerta glòria o Girasoles silvestres. O l’esplèndida Travy al teatre, escrita i dirigida també per ell mateix. Però afrontar el rol de presentador d’una gala pot portar a l’abisme fins i tot els actors i actrius més magnífics. I Pla no només se’n va sortir magistralment, sinó que va demostrar una agilitat i versatilitat professional insòlita i admirable. En aquest cas el paper de presentador li permetia encarnar un personatge que participava d’una certa trama de ficció, que si el guió és sòlid sempre evita deixar l’actor desproveït d’una pell imaginària amb la qual protegir-se. Pla va poder-se convertir en un activista revolucionari que intenta salvar l’humor i el gremi de comediants, suposadament segrestats als calabossos del Liceu.
Pla va cantar, va ballar, va transitar del musical al circ en pocs segons sobre l’escenari, va mostrar el clown que porta dins i es va erigir en un sorprenent acròbata amb un salt mortal i caiguda final per les escales que ens va deixar bocabadats. És molt difícil trobar un actor que pugui assumir tants gèneres i registres des d’aquesta excel·lència. El guió de la gala, dedicada a la comèdia, tenia clar el fil conductor: denunciar el políticament correcte que porta a la censura i la cultura de la cancel·lació. El text va mostrar un coneixement de les misèries de la professió, va saber riure-se'n i va jugar hàbilment amb els esquetxos d’una manera coherent. El guió sabia divertir el públic familiaritzat amb el món escènic.
A l’hora de promocionar espectacles, el més expeditiu va ser Àngel Llàcer: l’únic que va especificar dia, hora i lloc de l’estrena del musical The producers. La selecció de muntatges que van participar de l’espectacle era honesta i variada, però potser no sempre va saber estimular el desig de l’audiència per comprar entrades.
La majoria d’edat d’«El Hormiguero»
Dilluns, el programa de Pablo Motos va tornar a Antena3 inaugurant la seva divuitena temporada a la televisió. El Hormiguero va celebrar la tornada portant la convidada que més audiència els ha proporcionat a la seva història: Isabel Pantoja. La conversa va tenir tots els ingredients de les entrevistes més caduques de la televisió xarona dels anys 70. El presentador va fer gala d’una actitud servil i carrinclona, fins i tot llefiscosa, adulant la folklòrica. El guió dels temes prohibits i els noms que no es podien mencionar era més llarg que el guió de les preguntes anodines que sí que li va fer. En el playback final, Motos va aparèixer amb una bata de flamenca molt llarga. “Tengo la cola arrugada!” va cridar per fer una broma verda. Malgrat els divuit anys en antena, el presentador encara no ha arribat a la majoria d’edat.
