Llegim a l’ARA que el departament d'Educació ha fet arribar als instituts les “orientacions per treballar la lectura a les matèries comunes de català i castellà al batxillerat”. Cada centre haurà de seleccionar un mínim de “dues obres rellevants del patrimoni literari per a cada curs de batxillerat i per a cada assignatura d'una llista de 100” (que suposo que no deu ser gaire diferent de la probable llista que els professors puguin tenir al cap), però en podran triar d’altres, “sempre que pertanyin al patrimoni literari” i també podran “tenir en compte el patrimoni del territori més proper (per exemple, autors pirinencs o de les Terres de l’Ebre) o traçar vincles amb el nom del centre, si és el d’un autor”, però es recomana que es tingui en compte “la diversitat de gèneres literaris, de temes i la presència d’autores”.
Res de nou sota la capa del sol. Considero, esclar, que els alumnes de les Terres de l'Ebre tenen tant dret a llegir la Marta Rojals i el Toni Orensanz com els alumnes de les terres del Besòs, als quals, per proximitat, els tocaria Rodoreda. La presència d’autores, trobo jo, s’ha de tenir en compte, però no perquè siguin autores. És evident que a l’època d’Ausiàs March les autores no proliferaven i és evident que llegir la Rodoreda és imprescindible, no per dona, per bona. Sobre els vincles amb el nom de l’institut, felicito els del Joan Maragall i recomano molta resignació als del Sagrat Cor de Maria. Entenc, doncs, després de veure quines són les novetats, que tot anirà més o menys com sempre. El criteri dels professors de literatura (amb llista de cent o sense llista de cent) per sort és tan subjectiu i personal com erudit i assenyat.
Tot està molt bé. Però si donem tanta importància a la literatura, per quina raó no ho demostrem fent que aquestes lectures surtin a la selectivitat? Què estem demostrant de cara als alumnes? L’únic avantatge que veig a això és que sorgiran nous reptes al món de l’emprenedoria. Hi haurà youtubers en català que faran resums de les principals obres, per als estudiants que no pensin llegir res.
