Orgullosa de la campanya
L’any passat la Federació Catalana de Futbol començava una de les campanyes més il·lusionants i engrescadores del -i per al- futbol femení. Però no el professional sinó el de la base, en què les nenes fan centenars de quilòmetres per anar-se a entrenar, en què les famílies han d’organitzar-se per acompanyar-les als entrenaments al vespre. Sé que els diners no són la part més important, però la temporada passada es va destinar un milió d’euros a aquest projecte i això em fa pensar que no només s’hi creu perquè la dona cada vegada pren un paper més rellevant en la societat i toca fer-ho de cara a la galeria, sinó perquè es pensa de debò que cal i que és necessari invertir-hi econòmicament per al creixement de l’esport.
Parlo sabent molt de primera mà que ho creuen de veritat i que hi ha molta gent treballant perquè això funcioni. Vaig començar a jugar amb la catalana amb només 8 anyets i ja organitzaven trobades per potenciar el futbol femení. Era menys visible que ara, quan es té la gran capacitat de posar un estand d’#Orgullosa a La Ciutat dels Somnis perquè els més menuts coneguin l’existència del futbol femení i transmetre els valors que t’ensenya l’esport. Perquè ja sabeu que crec molt que si de petits ja trenquen barreres i prejudicis socials, tindrem a la llarga una societat millor.
I una de les apostes més fortes -que m’hauria encantat viure des de dins!-és un dels grans partits que ha aconseguit la FCF: per primer cop l’absoluta catalana s’ha enfrontat a un equip internacional com Xile, que participarà en el Mundial de França i és subcampiona de Sud-amèrica. Feia cinc anys que la selecció jugava partits contra altres territorials com Euskadi, Galícia o Navarra, però ara ha disputat un partit contra una selecció de primera. Feia temps que es buscava un rival d’aquest potencial per demostrar que a Catalunya hi ha un futbol femení molt potent, que gran part de les jugadores que formen la plantilla de l’absoluta d’Espanya han passat en algun moment per les categories inferiors de Catalunya i que hi ha moltes catalanes a la Lliga Iberdrola que estan jugant arreu del país.
A totes les que tinguin intenció d’arribar a Primera Divisió els donarà l’esperança que, si per complir el seu somni han de marxar, d’altres ho han fet abans, i estan tenint èxit. Tenir referents és una de les coses que més hem millorat. Per això estic molt orgullosa de la campanya que s’ha fet aquí, a casa meva.