Orgull i prejudici

La responsable de la Pride Week de Palma (fins ara se’n deia Orgull, però ara se n’ha de dir Pride), Kristin Hansen, es va cobrir de glòria divendres quan, a la presentació als mitjans d’aquesta celebració que tindrà lloc entre el 18 i el 28 d’aquest mes, va dir que seria una ocasió assenyalada perquè “vindrà [a Palma] gent del camp que potser no ha vist mai una lesbiana”. Per si hi havia cap dubte sobre a què feia referència, Hansen encara va afegir: “Tan sols a 15 quilòmetres de Palma, ja sabem que hi ha mentalitats diferents”. Després li han plogut les –merescudes– crítiques i burles, i tant Hansen com la seva valedora a l’Ajuntament de Palma (el batlle, José Hila, i els socis de govern de Més i Unides Podem se n’han desmarcat, i també ho ha fet la presidenta de les Balears, Francina Armengol), la regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBIQ Sonia Vivas, s’han disculpat, tot i que les disculpes tampoc hagin sonat gaire convincents ni convençudes. Ni, sobretot, massa ben argumentades: “Aquest esdeveniment significa visibilitat, respecte, diversitat i inclusió”, ha dit Hansen en un comunicat. “Hansen no coneix els mitjans de comunicació ni l’idioma en profunditat perquè és estrangera”, ha dit Vivas.

Kristin Hansen, com ella mateixa ha remarcat, fa 18 anys que és resident a Mallorca, on ha fundat l’entitat Ella Global Community, que també presideix, i que organitza la mencionada Pride Week de Palma, que ven amb altres arguments tan progressistes i respectuosos amb la diversitat com ara “el turisme LGTB gasta molt més que el turisme regular” (trista manera, a fe, de defensar el col·lectiu que afirma representar: ¿els homosexuals pobres no hi caben, a la Palma cosmopolita?). Quan diu que no coneix prou bé l’idioma es refereix al castellà, que és la llengua que fa servir sempre, perquè se sobreentén que el català queda reservat a aquesta “gente del campo ” que viu a les regions salvatges que s’estenen 15 quilòmetres enllà de Palma i que no han vist mai una lesbiana.

Les disculpes s’accepten, no en faltaria d’altra, però al mateix temps són insuficients i no basten per amagar el que hi ha darrere de les seves paraules: un prejudici que la du a veure els mallorquins com uns éssers rústics i endarrerits, als antípodes de la “Palma cosmopolita” que ella va treure a passejar a la seva lamentable intervenció. És una imatge insultant, nascuda d’un supremacisme que s’alimenta de la ignorància i de la prepotència, i que agermana certs discursos que es tenen per progressistes amb els de l’extrema dreta de Vox: tant els uns com els altres es veuen a ells mateixos molt per damunt d’uns mallorquins que, tot sigui dit, sovint col·laboren amb entusiasme a mantenir aquest menyspreu. És necessari que les esquerres (els partits i les entitats civils que es tenen com a tals) facin un pensament seriós sobre aquest progressisme falsari que persegueix els mateixos objectius que la dreta més rància (abundar en la sobreexplotació turística de Mallorca, en aquest cas). I que ho fa, a més, amb el mateix menyspreu cap a la ciutadania de les Balears, i cap a la llengua i la cultura catalanes, que els colonitzadors blancs dedicaven als aborígens de la selva.