Les jugadores que van organitzar un sindicat per tenir selecció

Cap d'EsportsDurant 981 dies la selecció xilena femenina de futbol no va jugar. Oficialment no existia. I, com que no existia, no apareixia al rànquing de la FIFA. Després d’un cas de corrupció que havia afectat el president de la federació xilena Sergio Jaude, la selecció femenina va deixar de jugar. La selecció masculina, en canvi, seguia jugant com si res. “La situació era insuportable, ens van ignorar. Totes les seleccions inferiors de nois seguien jugant, nosaltres no. Era un cas de masclisme”, es queixa Iona Rothfeld, una jugadora internacional que actualment estudia ciències polítiques -ja està retirada del futbol- i treballa a la federació xilena. El 2011 Sergio Jaude va ser escollit president i, fins a l’any 2015, va anar retallant les ajudes que hi havia cap al futbol femení, que havien permès que en categories inferiors Xile tingués bones generacions de jugadores. El 2014 Xile va organitzar els Jocs Panamericans, un esdeveniment en què competeixen les seleccions absolutes femenines però en què els equips masculins juguen amb la selecció sub-17. I la federació no va permetre a les dones utilitzar certes instal·lacions perquè les reservaven per a nanos de 15 anys. “Vam arribar a entrenar-nos en un pavelló, sense gespa”, diu Rothfeld, que va participar en el torneig.

Quan Jaude va ser enxampat en un cas de corrupció, els seus deixebles van abandonar del tot el suport a les dones i la selecció va desaparèixer. Rothfeld, però, va decidir crear un sindicat de jugadores que fomentava la pràctica del futbol, s’encarregava de perseguir els periodistes per crear espais i assessorava les jugadores en un context complicat, ja que diversos clubs també van fer desaparèixer els seus equips femenins. El sindicat va reunir-se amb l’exjugador Arturo Salah, que l’any 2016 va ser escollit president de la federació i va prometre donar suport a la seva lluita. La federació va incorporar membres d’aquell sindicat i el maig del 2017 la selecció xilena femenina va poder tornar a jugar, dos anys i mig després, amb una golejada per 12-0 al Perú davant 10.000 persones el dia del retorn. A més, Xile es va oferir per organitzar la Copa Amèrica femenina el 2018, per ajudar a donar visibilitat al futbol de dones.

Amb una mitjana de més de 20.000 espectadors als estadis, Xile va proclamar-se subcampiona d’Amèrica, només al darrere del Brasil i golejant l’Argentina per 4-0 en un partit històric que la classificava per primer cop per jugar un Mundial. I ahir, en el seu debut a França, Xile, la selecció que fa uns anys no existia, sense cap mena de suport, va plantar cara a una de les grans potències mundials, una Suècia que ha jugat totes les edicions del Mundial. Només amb dos gols en els últims minuts van poder obrir la defensa de les indomables xilenes, un grup humà acostumat a donar la seva millor versió quan ningú confia en elles. Dins i fora dels terrenys de joc.