Llevat d’alguna trobada ocasional anterior, la meva relació més continuada amb en Joan Culla ha estat tardana, fruit de la coincidència a la junta del Cercle d’Economia, a partir de 2011, sota les presidències de Josep Piqué, Antón Costas i Juanjo Brugera. No van ser temps fàcils –foren els moments culminants del procés català–. I em va impactar la fermesa, la serenitat i el respecte amb què en Joan es va manifestar en els moments més delicats. Sempre buscant entendre’ns. Des de llavors m’he anat formant un retrat d’en Joan com d'una persona d’ordre, una paraula sovint devaluada i que jo utilitzo en el seu millor sentit.
L’ordre que deriva d’un cap molt ben moblat, al servei d’un profund sentit de la responsabilitat. És a dir, d’una consciència clara dels límits: no tot és possible.
L’ordre en les formes: sempre conforme al protocol de cada circumstància. En Joan sempre va ben vestit.
L’ordre en matèria d’hàbits i costums, sempre allunyat de les estridències, fins al punt que els més influïbles per les modes de cada moment poden veure'l com un personatge rar.
L’ordre en la feina: la universitat, l’ensenyament, la formació, requereixen uns paràmetres d’exigència i responsabilitat alts, i en Culla sempre ha tingut la intransigència pròpia del bon professor.
L’ordre en l’organització del seu treball. No he vist mai el seu estudi, però estic segur que qualsevol cosa que li demanés me la trobaria a l’instant i que hi trobaria coses que ni puc imaginar.
L’ordre institucional: respectar i fer respectar les institucions.
L’ordre polític: la distinció entre desitjos i realitats, l’equilibri entre el moment i els objectius, i el reconeixement dels rols de cadascú.
La llista podria seguir, però aquesta cultura de l’ordre porta a dos punts centrals de la seva personalitat: el respecte a l’altre i el menyspreu a la lleugeresa, a la frivolitat, a l’autoritarisme i a la impostura.
Aquest esperit –i un punt d’ironia implacable– és el que li dona l’autoritat, que s’expressa en els seus llibres, en les seves prestacions públiques, en els seus articles. Respecte i coherència contra tota frivolitat. Que es tradueix en uns articles construïts sobre una estructura narrativa sòlida que de tant en tant deixen anar algun míssil verbal precís i directe contra l’estupidesa, la falsedat i la inconsistència dels que es creuen el que no són. El resultat de tot plegat és que avui en Joan és un dels articulistes més llegits i respectats d’aquest país. I no ens cansem de llegir-lo.
