27-S: una oportunitat social
El 27-S estem convocats a unes eleccions que es presenten decisives i diferents. Des de la Taula del Tercer Sector no som aliens a la situació social, política i institucional en què estem immersos i som conscients del paper que hem jugat però, també, del que volem jugar a partir d’ara. Som una institució plural, en la qual es reflecteix la diversitat existent al nostre país, que està formada per 34 federacions membres on s’agrupen més de 3.000 entitats de base que desenvolupen una tasca fonamental, imprescindible i insubstituïble, en qualsevol societat que es consideri plenament democràtica: l’atenció a les persones més vulnerables.
El nostre treball busca la defensa dels drets socials, el combat contra les desigualtats que genera un repartiment no equitatiu dels recursos, i un sistema de protecció social que esmorteeixi l’exclusió, la pobresa i la manca d’oportunitats. Aquests objectius han justificat la nostra vocació en el passat i són, avui, compromisos irrenunciables per al futur.
El nostre país ha patit molt els darrers anys, i encara suportem unes taxes de risc de pobresa, d’atur i de desigualtat que són inacceptables en l’entorn europeu. A Catalunya més del 20% -aquest percentatge suposa, segons les darreres dades disponibles de l’Idescat, 538.300 catalans i catalanes- dels ciutadans viuen per sota del llindar de la pobresa, i sense cap mena de prestació -contributiva, no contributiva o subsidi- aquesta xifra s’enfilaria al 46%.
No hi pot haver cap excusa que obligui a ajornar les solucions que ens han de permetre dignificar la vida dels nostres conciutadans. Per fer-ho hem ser agosarats i innovadors en les nostres propostes de futur. No podem defugir cap debat, ni estalviar-nos cap obstacle que ens permeti aconseguir els nostres objectius. I volem reconèixer que se’ns fa necessari aspirar a les màximes eines institucionals, polítiques i econòmiques per assolir la noble fita d’aspirar a una societat més equitativa, on Catalunya pugui encapçalar les llistes de països europeus amb les taxes més baixes de fracàs escolar, d’atur, de precarietat i de pobresa, alhora que siguem capdavanters, per exemple, en recerca universitària, en despesa social o en ajudes a la família i la infància.
Molts dels nostres ciutadans i ciutadanes estan en una posició de fragilitat. L’atur crònic, l’exclusió i la pobresa s’han fet presents en la nostra vida de forma persistent, permanent. L’EPA del segon trimestre ens diu que 257.700 persones viuen en llars sense ingressos. Per això proposem un canvi en profunditat d’allò que han suposat les polítiques socials al nostre país durant molts anys, una àrea de la gestió pública pensada més com a despesa que no pas com a inversió. I fer-ho a partir de sis grans objectius que justifiquin la implementació de polítiques públiques amb aquest propòsit: (1) la priorització de les polítiques predistributives -fonamentalment l’habitatge social i l’ocupació de qualitat-, absolutament necessàries, perquè les polítiques redistributives i pal·liatives no són suficients per reduir les creixents desigualtats socials que patim; (2) que els nous ingressos provinents de noves figures tributàries o recaptatòries es destinin a polítiques o programes d’impacte social, perquè necessitem un estat del benestar amb més recursos dels que ara tenim si volem apropar-nos als estàndards europeus; (3) passar de la renda mínima d’inserció -RMI- a la renda garantida de ciutadania -RGC-, perquè el dret a unes rendes mínimes és una garantia de cohesió social en el futur i una inversió que ens ajudarà a prevenir problemes de naturalesa social i econòmica; (4) la integració de l’atenció social i sanitària, perquè necessitem uns serveis públics més eficients i organitzats en funció de les necessitats de les persones i perquè cal fer, dels drets socials, drets reconeguts i consolidats; (5) reformar i modernitzar els serveis socials bàsics, perquè el model de fa vint anys s’ha quedat enrere i no es poden atendre en condicions les demandes que la nostra societat exigeix avui; i (6) una aposta decidida i valenta dels poders públics per un nou model econòmic, en què es pugui parlar d’una banca pública, en què l’economia no lucrativa guanyi reconeixement i presència en l’activitat econòmica ordinària del nostre país i en què el discurs de l’economia es vinculi, irrenunciablement, al present i al futur de les persones.
A partir del 27-S escollirem un nou Parlament, que tindrà l’obligació, i el privilegi, d’escollir el govern del nostre país. Per part de la Taula del Tercer Sector expressem el nostre desig que ho faci pensant en la necessitat que tenim d’enfortir les polítiques socials i, així, de millorar la precària situació socioeconòmica que molts dels nostres conciutadans estan patint.