El pacte entre el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez té en l’habitatge un dels seus punts centrals. Però, què en podem esperar? Els objectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben realitzant? El passat mes d’abril Pedro Sánchez va anunciar als quatre vents que es posarien en lloguer social 50.000 habitatges de la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven disponibles i la Sareb va assegurar que n’hi haurien 12.000 més en sis mesos, com a màxim. Avui, arribada la data que es va prometre, ens preguntem on són aquests habitatges socials i quines són les actuacions i les condicions en les quals aquests habitatges s’han posat a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes.
D’acord amb les dades que es van fer públiques, dels 13.499 habitatges que la Sareb té disponibles a Catalunya –concretament, 6.997 a la província de Barcelona, 3.010 a Tarragona, 1.776 a Girona i 1.716 a Lleida–, només 3.539 estarien disponibles per a ús social.
Des que es van fer els anuncis esmentats, la Sareb ha rebut una allau de peticions que demanen informació sobre la disponibilitat i les condicions d’aquests habitatges. Malauradament, la majoria de municipis encara no han rebut cap tipus d’informació, o la que han rebut deixa bastant a desitjar. És a dir, els habitatges oferts no es corresponen amb el volum d’habitatges que s’ha anunciat que estan disponibles, i els preus, en la majoria de casos, s’assimilen bastant als de mercat. A més, cal destacar que molts d’ells necessiten importants obres de rehabilitació per poder ser llogats, o no es poden visitar perquè estan ocupats.
Com ja es va pronosticar, els municipis amb demanda forta i acreditada són els que menys atenció estan rebent i els que més difícil ho tenen en la negociació amb la Sareb, potser perquè en aquests casos els actius en qüestió són més rendibles al mercat lliure.
En el cas de la Generalitat de Catalunya, encara que porta mesos negociant amb la Sareb poder disposar d’un miler d’habitatges, sembla que encara no s’ha fet públic si aquesta negociació ha obtingut fruits i s’ha posat a la seva disposició algun paquet important d’habitatges per atendre la demanda social que hi ha.
Aquests habitatges s’estan esperant amb candeletes. Hi ha moltes famílies vulnerables que, malgrat tenir una resolució favorable de la mesa d’emergència social que els reconeix el dret a un habitatge social perquè es troben sense alternativa habitacional, no han estat ateses.
Des del meu punt de vista, perquè aquests habitatges realment es posin a disposició de les administracions no només cal voluntat política, sinó que cal establir unes condicions assumibles i dotar aquesta política d’uns recursos adients. Un dels principals problemes que es planteja és el preu al qual s’ofereixen les compres, ja que la majoria d’ajuntaments no tenen recursos ni capacitat per endeutar-se. Per tant, no només cal rebaixar els preus dels immobles, sinó que també convé buscar altres fórmules de cessió i vies de finançament i préstecs bonificats que facilitin les transaccions. Recentment, al Parlament de Catalunya es va presentar una proposta legislativa perquè la Sareb hagués de cedir el domini dels immobles a l’administració. No obstant, fixar unes condicions avantatjoses i uns terminis per dur a terme les operacions seria clau per poder complir els objectius marcats.
El Pla estatal d’habitatge 2022-2025 ja inclou un programa que té com a finalitat facilitar la cessió en usdefruit de 15.000 habitatges de la Sareb. Aquest programa prometia noves línies de finançament, ajuts de fins a 175 € per habitatge cedit i fer-se càrrec del 75% del cost de les obres de rehabilitació que calen per fer que aquests habitatges siguin realment habitables. Per garantir la viabilitat d’aquest programa era necessari assolir una sèrie d’acords i obrir una convocatòria, però mai s’han arribat a materialitzar.
A aquesta situació se n’hi sumen d'altres. Per exemple, hi ha una sèrie de promocions d’habitatge social que, per rebre els Fons Next Generation compromesos en les convocatòries d’ajuts, han d’estar acabades el juny de 2026, però necessiten que primer es detallin les condicions i bonificacions d’aquest finançament: una concreció que no acaba d’arribar mai. Així és molt difícil donar resposta a les necessitats d’habitatge social.
Amb els preus dels lloguers constantment a l’alça i un parc de lloguer social del 2%, cada cop són més les famílies que veuen desateses les seves necessitats d’habitatge. I ja ni parlem de poder començar a complir els calendaris marcats per assolir l’objectiu de disposar d’un 20% d’habitatge social en 20 anys. Cal, doncs, que els objectius en matèria d’habitatge vagin més enllà dels anuncis pomposos i es concretin en tots els documents i mesures necessaris per desenvolupar-los a la pràctica.
