Oleguer Junyent o la felicitat

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquest home rodanxonet i baixet que avui dia és l’àrbitre de l’escenografia i de la decoració a l’engròs, i el factòtum de l’Exposició de Montjuïc, pot ésser ofert com l’encarnació de la felicitat. -Esteu content, treballeu de gust, Junyent?, li preguntem. I l’home abaixa pudorosament els ulls, no pot reprimir un somrís beat i respon: -No diré que no. -Sou feliç?, insistim. Oleguer Junyent no pot per menys de dir, discretament, com tement d’abusar de la Providència: -No em puc queixar... [...] Oleguer Junyent i Sans, solter, natural de Barcelona, de 52 anys d’edat, veí del carrer de Bonavista, núm. 22, nasqué l’any 1877 a can Carnestoltes del Born. L’avi Junyent [...] fou corder i espardenyer [...] i organitzador del Carnestoltes barceloní. [...] Quan el nostre Oleguer revelà les seves inclinacions artístiques hi hagué gran desori a can Carnestoltes del Born: Oleguer i els seus pares hagueren de passar pel drama, tan freqüent en les famílies, de la vocació contrariada [...] El petit Oleguer, que aleshores comptava 14 anys, proposà un arranjament al greu conflicte: es dedicaria a l’escenografia, que és un gènere pictòric que permet de començar l’aprenentatge amb sou. Tal dit, tal fet. Oleguer deixà l’escola [...] i entrà d’aprenent al taller de l’escenògraf Urgellès. [...] En fer 20 anys, el gentil Oleguer abandonà el taller Urgellès pel de Moragas i Alarma, els dos escenògrafs que heretaven quelcom de la fama del gran Soler i Rovirosa. [...] Als 23 anys Junyent deixa aquell taller i se’n va a París, [...] Entra a treballar al taller de l’aleshores primer escenògraf parisenc Carpézat, [...] A París Junyent es freqüentà amb Picasso, que aleshores començava a guanyar-se la vida; amb Canals, Nonell, Junyer, Gosé, Pichot, Jaume Brossa, Isern, Manyac, [...] Retorn a Barcelona i consagració del nostre escenògraf amb les decoracions que li encarrega el teatre del Liceu, [...] També aviat aconsegueix fama de gran decorador. L’art de decorador el porta al món dels antiquaris, i d’aquí a la recerca d’antiguitats pel seu propi compte. [...] La mort dels pares li posa a mà una petita herència. Amb això i els seus guanys, que aviat augmenten respectablement, l’home comença a col·leccionar. [...] Els catalans hauríem de fer públiques pregàries i penitències per aconseguir de la divina misericòrdia que Oleguer Junyent (o La Felicitat) no abandoni l’escenografia. Altrament la nostra escenografia riscarà, sense aquest estímul, de devenir una cosa infeliç. [...]