Ofensiva del PP per salvar el seu poder municipal

BarcelonaEl nou cicle electoral a l’Estat tindrà una primera cita el 24 de maig del 2015, data de les pròximes eleccions municipals. Els pronòstics demoscòpics dibuixen un panorama de fragmentació en què queden afeblits els partits tradicionals i irrompen alternatives partidàries de trencar amb l’ statu quo. En els anteriors comicis, el 2011, un PP llavors a l’alça va arrasar: 8,4 milions de vots -un 37,5% del total, deu punts més que el PSOE-, alcaldes en 34 capitals de província -entre elles les places fortes de Madrid i València- i fins a 26.499 regidors. Mariano Rajoy, però, tem que aquest poder local quedi greument escapçat l’any vinent. I per això, quan falten nou mesos per a les municipals, el president del govern espanyol ha engegat una operació política a la desesperada per intentar salvar els mobles.

A començaments d’estiu, els populars van llançar els primers globus sonda sobre un projecte de reforma electoral que permeti l’elecció directa dels alcaldes. És a dir, que el candidat de la llista més votada -amb un mínim del 40% dels vots- sigui proclamat automàticament alcalde i no pugui ser desbancat per pactes entre forces minoritàries. La proposta no ha arribat a concretar-se, però la remor de fons sobre una possible reforma exprés, imposada tant sí com no pel PP, pren força, a desgrat d’una oposició que s’ensuma una maniobra dels populars per intentar blindar els governs locals que ara controla, a costa d’una esquerra atomitzada i sense unes sigles de referència capaces d’assolir grans majories arreu.

Un parany per al PSOE

El PP, amb menys competència a la dreta, estaria en més bones condicions de repetir a molts municipis com a primera força i, amb la reforma que pretén tirar endavant, bloquejaria possibles acords de les esquerres per barrar el pas als conservadors. El PSOE, en hores baixes, acabaria condemnat a l’oposició en moltes localitats en què, tot i quedar darrere del PP, encara podria formar govern amb aliances d’esquerres si no ho impedís cap reforma electoral.

Els termes d’aquesta reforma encara no s’han especificat obertament. Els populars se’n reserven els detalls, a l’espera de negociar amb els socialistes. Ahir el vicesecretari general de política autonòmica i local del PP, Javier Arenas, va oferir diàleg al PSOE, però alhora va acotar-ne els límits. Ha de ser, va dir, “una reforma electoral molt simple: que qui guanyi governi i qui perdi, a l’oposició”. “El que desitja la societat espanyola és que els alcaldes siguin elegits pels ciutadans”, va insistir. A partir d’aquí, va afegir Arenas, el seu partit està “disposat a escoltar totes les propostes”.

Però mentre Arenas apel·la formalment al diàleg, els populars deixen entreveure que estan disposats a tirar endavant els seus plans - vestits de propostes per a la “regeneració democràtica”- amb consens o sense. I això malgrat que Rajoy va prometre el febrer del 2013 que “mai” modificaria la llei electoral aprofitant la majoria absoluta del PP a les Corts. El PSOE, doncs, es troba entre l’espasa i la paret: o bé accepta asseure’s a negociar amb les condicions que li imposa el PP -i prova de llimar els aspectes que atemptin més directament contra els seus interessos-, o bé s’enroca i s’arrisca a acabar esclafat pel corró parlamentari de Rajoy.

“El PP només busca una elecció directa: la del PP”, ironitzava ahir des del seu compte a Twitter el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per desmuntar els arguments que utilitzen els conservadors, que presenten la seva “maniobra” com una operació regeneradora per acostar la política a la ciutadania. L’alcalde de Vigo, el socialista Abel Caballero, que el 2011 va perdre les eleccions davant el PP, va anar més enllà i va advertir que el seu partit no negociarà aquesta reforma “ni ara ni mai, perquè seria avalar un intent antidemocràtic i regressiu”. Segons ell, l’ofensiva respon als nervis a les files populars arran del seu “pèssim resultat” a les europees. Els de Rajoy temen una “severa caiguda electoral” d’aquí un any i per això “pretenen canviar les regles de joc, per mantenir alcaldies i blindar-les”.

L’esquerra es nega a negociar

La predisposició a explorar un acord amb el PP també és nul·la a Esquerra Unida, que veuria limitat el seu poder per formar coalicions postelectorals amb el PSOE en municipis en què el PP guanyés però no arribés a la majoria absoluta. L’envestida del PP també ha causat alarma a Podem, formació de moda i amb perspectives d’irrompre amb força als ajuntaments el 2015. Segons el portaveu de la formació, Juan Carlos Monedero, el PP pretén “legislar contra Podem” perquè la nova formació li fa “por”. “La política espanyola s’ha convertit en una cova de quinquis”, va denunciar Monedero.

Com afectaria la proposta d’elecció directa dels alcaldes a Catalunya? En plantejar-la, el PP només pensa a blindar alcaldies de la resta de l’Estat. La seva irrellevància en terres catalanes li impediria treure’n rèdits. Al contrari, la jugada podria beneficiar les formacions amb més implantació territorial, que ara mateix serien CiU i ERC. Prou eloqüent va ser ahir el secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, que va reconèixer que a priori comparteix el projecte que suggereix el PP, tot i que va exigir que es faci amb consens. En declaracions a l’ARA, el president de l’Associació Catalana de Municipis, el convergent Miquel Buch, va mostrar-se obert a parlar-ne, però va advertir que la reforma haurà de ser “a fons”, no només un “maquillatge” per afavorir el PP.

Des d’ERC, Alfred Bosch va indicar a aquest diari que la reforma “no afectaria gaire a Catalunya”. “A efectes pràctics no ens preocupa”, va afegir, tot i que troba un “escàndol” que el PP vulgui imposar-la amb les seves condicions. La batalla de les municipals tindrà en el que queda d’any un pròleg amb la polèmica sobre la reforma electoral.

Guanyem ja té les 30.000 signatures

La plataforma Guanyem, impulsada entre d’altres per l’exlíder de la PAH Ada Colau, ha aconseguit més de 30.000 firmes de suport al seu projecte municipal per Barcelona, segons va informar ahir en un comunicat. Aquest, de fet, era l’objectiu que s’havia marcat per al 15 de setembre, però l’han aconseguit gairebé amb un mes d’antelació. Tal com pretenien, a més, més de la meitat dels suports han arribat de la Ciutat Comtal. Una quarta part són de tot Catalunya i la resta, de fora. Tot i la satisfacció després de constatar que el projecte ha assolit l’acceptació popular que buscaven els seus impulsors, ara anuncien que buscaran altres formes de demostrar el seu arrelament. El 16 de setembre, Guanyem farà un nou acte públic en què es convidarà els que han firmat el manifest i a l’octubre celebrarà una jornada oberta amb representants dels partits amb què vol confluir -ICV, EUiA, la CUP, Podem, Procés Constituent i Partit X- per concretar el codi ètic que hauran d’adoptar els regidors que obtingui la candidatura.