Occident no és el món
“Hi ha un marc general evident: Rússia està en guerra contra el món”, va dir Quico Sallés al Cafè d’idees (La 2) d’aquest divendres. I Anna Bosch s’hi va sumar: “Però Rússia diu que és el món qui li ha declarat la guerra. Diu que es defensa de nosaltres”. Putin en guerra contra el món, és a dir, contra nosaltres, que es veu que som el món. Sort que aquí, a diferència de Rússia, parlem de la guerra sense caure en propagandes, perquè, si no, diria que això que anomenen “el món” és en realitat Occident, que té una quarta part del territori habitable i ni la quarta part de la població mundial. Confondre Occident amb el món és més que ignorància: és una herència imperialista i el caldo propagandístic en què vivim immergits els súbdits protegits del màxim poder bèl·lic. I esbiaixa la manera com percebem tots els conflictes mundials, ben inclosa la guerra a Ucraïna. Sense aquest biaix, veuríem clar que quan una part d’Occident (inclosa l’Espanya d’Aznar) va envair l’Iraq per desposseir-lo d’“armes de destrucció massiva”, estava molt més en guerra contra “el món” que ara Putin.
Rússia té un conflicte amb Occident que, d’una banda, Occident ha covat i atiat i, de l’altra, el previsible nacionalisme megalomaníac de Putin –amb l’adhesió d’una majoria de russos humiliats per l’ensulsiada de l’URSS– ha fet esclatar amb una invasió injustificable. El conflicte té, això sí, conseqüències devastadores a tot el món. Òbviament a Ucraïna però també, i cada dia més, en la població mundial més vulnerable. I té potencial per devastar tota la humanitat. No només pel gens negligible perill d’escalada nuclear, sinó pel fatal retard en la lluita contra el canvi climàtic i perquè propicia una espiral armamentista que fa del món un polvorí. Qualsevol acord que aturi la guerra és infinitament millor per al conjunt de la humanitat, i també per al futur de l’espècie, que seguir atiant-la. I és evident que –si més no per als contendents– semblarà injust, terriblement injust, però el mal que farà no guarda proporció amb el que es fa no arribant-hi. A qui perjudica aquest acord? Al conglomerat d’interessos tecnològics i militars que es fan d’or desviant els bilions que han d’anar a educació i a sanitat, al benestar general, cap a les seves butxaques. És a dir, al nucli de poderosos amb influència decisiva a Washington i als governs de molts estats.
Quin és el gran argument bèl·lic? Una idea tan insostenible com que cal derrotar del tot Putin ara perquè, si no, anirà envaint Europa, país a país, com feia Hitler. Mentre que a l’Alemanya nazi hi havia cues per allistar-se, els joves russos fugen cames ajudeu-me. Mentre que la maquinària bèl·lica del Tercer Reich anava a tot drap, la de Rússia està gairebé paralitzada. Mentre que la Wehrmacht s’empassava països en dies, el Kremlin no pot ni retenir una ciutat a 20 km de la frontera. “És que ho tenim a tocar”, diuen alguns. Què ens diran quan els informatius de TV3 obrin amb els nivells de radioactivitat detectada? Qui pot assegurar que això no passarà mai i que, si passa, haurà valgut la pena?
