El comportament del PP de Feijóo negant-se a, o fent-se pregar per, concertar una reunió amb Pedro Sánchez, a pesar de les reiterades propostes formulades des de la presidència del govern espanyol, té similituds amb el del PP de Rajoy quan es va negar, de manera igualment repetida, a reunir-se amb Puigdemont per discutir sobre el referèndum d'autodeterminació. En tots dos casos, els motius adduïts per obstruir el que hauria de ser el normal funcionament institucional i la interlocució entre els diferents partits polítics (el cap de l'oposició en relació amb el president del govern, en el cas de Feijóo i Sánchez, o el president d'Espanya davant del president de Catalunya, en el de Rajoy i Puigdemont) són d'índole patriòtica, i en tots dos casos, també, Puigdemont hi apareix com a antagonista. Rajoy solia dir que “no podia ni volia” accedir a debatre una qüestió que, segons la doctrina del PP en aquells dies, no es podia ni posar a l'ordre del dia d'una reunió sense atemptar contra la Constitució i l'ordenament jurídic. En l'actualitat, Feijóo i Cuca Gamarra es resisteixen a reunir-se amb Sánchez justament a causa de les “altres reunions” que diuen que manté, justament, amb Puigdemont. De manera més àmplia, afirmen que defugen trobar-se amb el líder socialista perquè s'ha associat amb els que volen destruir Espanya només per satisfer la seva ambició personal, etc. A més de fer les coses difícils, el PP aconsegueix d'aquesta manera realitzar una maniobra de desviament de l'atenció en què exhibeix autèntica mestria: fent parlar de les aliances de Sánchez (suposadament il·legítimes, il·legals i fins i tot immorals), es deixa de parlar de l'única aliança veritablement tòxica per a una democràcia, que és amb l'extrema dreta.
Aquest mateix obstruccionisme polític i institucional, i la mateixa aliança –i, a la vegada, competició per l'espai polític– que el PP manté amb Vox, serviran previsiblement de fre a les comissions parlamentàries sobre Pegasus i l'operació Catalunya. A les reticències i els entrebancs que és de suposar que hi posarà el mateix PSOE (com podeu llegir a l'article d'Ot Serra en aquest diari), els treballs d'aquestes investigacions es veuran llastrats per l'immobilisme del PP, que farà pinya amb una cúpula judicial que no tolera que es parli de lawfare ni de parcialitat dels jutges. Tanmateix, les evidències de l'espionatge d'adversaris polítics amb Pegasus i altres sistemes no legals, així com de l'existència d'una policia patriòtica que ha actuat des de les clavegueres de l'Estat per enfonsar l'independentisme català per tots els mitjans, són atacs més que greus a l'estat de dret, i investigar-los i aclarir-ne responsabilitats hauria de ser prioritari per a aquells que diuen defensar aquest estat de dret. El patriotisme, però, només els serveix per fer gesticulacions i declaracions inflamades de cara a la galeria, i per contaminar encara una mica més, si és possible, el debat públic amb prejudicis, mentides, realitats alternatives i incitacions a l'odi i la fractura social.
