Aquest curs escolar les famílies de Barcelona que vulguin accedir a una beca menjador hauran de fer-ho mitjançant una signatura electrònica. Sobre el paper, acabar amb la paperassa busca facilitar el procés, però a la pràctica pot convertir-se en una nova barrera per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat.
Fa poc analitzava el funcionament de les beques menjador a l’Anuari de la Fundació Bofill: què feia que algunes famílies que en poden tenir no les sol·licitessin (fenomen que es coneix com a non take-up) i com a Catalunya destacava la bona pràctica d'implementar mesures que redueixen alguna de les barreres d’accés i augmenten la cobertura de l’ajut. Per exemple, flexibilitzant els requisits, eliminant l’informe de serveis socials com a requisit i augmentant els ajuts que cobreixen el 100% del cost, mesures clau per incrementar l’accés a aquest recurs essencial. Però a l’informe també quedava clar que encara hi ha obstacles per garantir que els ajuts per al menjador arribessin a tots els nens catalans que els necessiten. Aquests obstacles van des del desconeixement fins a les traves burocràtiques, passant per l’estigma que pot tenir associat ser beneficiari d’un ajut social.
La nova exigència de signatura electrònica pot suposar un pas enrere, i crear un nou obstacle per a aquells col·lectius que pateixen la bretxa digital o no disposen dels recursos necessaris per fer la tramitació en línia. La digitalització no és necessàriament sinònim d'accessibilitat. Si bé és imprescindible modernitzar els processos de l’administració per fer-los més eficients i accessibles, això no implica digitalitzar obligatòriament el procés de sol·licitud per part de la ciutadania. Malgrat l’acompanyament que es pugui oferir per fer el tràmit digital, és imprescindible mantenir vies alternatives, especialment per a les persones amb més dificultats d’accés, per evitar que la tecnologia esdevingui un mur en comptes d’una porta d’entrada a les ajudes. De fet, la mateixa llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques les obliga a garantir el dret de la ciutadania a no haver de relacionar-se de forma digital en aquest tipus de tràmits.
Però el debat ha d'anar més enllà de les dificultats administratives. El menjador escolar no ha de ser concebut com una ajuda social per a les famílies vulnerables, sinó com un dret educatiu universal. Això implica millorar la igualtat d'oportunitats i garantir una alimentació saludable per a tots els nens i nenes. Sobretot a Catalunya, on l'escola pública segueix tenint un dels preus de menjador més cars de l'Estat.
La digitalització de les beques menjador pot ser un avenç, però només si s'assegura que ningú en quedi exclòs. Si realment volem garantir el dret a una alimentació saludable i a una educació en igualtat, el veritable canvi no passa per afegir nous requisits, sinó per avançar cap a un menjador escolar universal, accessible per a tots els infants. La millor beca és la que no cal.
