Obstacles per a les atletes transgènere
L’organització de la cursa britànica Manchester-Liverpool, de 80,5 km de traçat, que es va córrer a l’abril, no ha dubtat a desqualificar la ultramaratoniana Joasia Zakrzewski, que va travessar la meta en tercera posició, perquè es creu que va utilitzar un cotxe per fer, aproximadament, 4.000 metres. Segons dades de la investigació, va recórrer aquest tram en només 4 minuts i 16 segons, això equival a 1,4 minuts per quilòmetre. El rècord mundial està en 2,3 minuts per quilòmetre. La decisió de desqualificar l’escocesa per avantatge antiesportiu ha estat fàcil i contundent. No hi havia alternativa davant una trampa tan matussera. Qui ho ha tingut més difícil ha estat el Consell Mundial d’Atletisme a l’hora de decidir si impedia a les atletes transgènere que han fet la transició després de la pubertat competir en les categories femenines.
Després de la deliberació la balança s’ha decantat cap a la prohibició, vigent des de l’abril. Alguns estudis científics demostren que les persones que han passat per la pubertat masculina conserven avantatges importants d’energia i força, fins i tot després de prendre medicaments per reduir els nivells de testosterona. Les limitacions de l’òrgan rector de l’atletisme mundial també afectaran les dones amb desenvolupament sexual diferenciat, ja que el seu cos produeix nivells més alts de testosterona. Aquest posicionament s’alinea amb el de la Federació Internacional de Natació, que l’any passat, davant les pressions pel cas mediàtic de la nedadora Lia Thomas, una dona transsexual de 22 anys que escombrava les seves rivals en els campionats universitaris dels Estats Units, va prohibir a les nedadores transgènere competir en les proves d’elit de dones. L’objectiu d’aquestes dues organitzacions internacionals ha estat prioritzar el criteri d’igualtat per sobre del d’inclusió.
Aquests posicionaments excloents van a contracorrent de l’aire que es respira al Comitè Olímpic Internacional (COI). Les seves recomanacions aposten per una inclusió total de les persones transgènere sense cap tipus de regulació. En nom del respecte als drets humans, i la inclusió en el món de l’esport, consideren que cap atleta hauria de ser exclòs de la competició pressuposant que té avantatge a causa del seu gènere. És més, sostenen que actualment hi ha un gran debat en la comunitat científica sobre si les hormones androgèniques com la testosterona tenen algun efecte avantatjós per a les dones trans. En aquesta línia, el COI –que l’any 2015 exigia als qui feien la transició d’home a dona mantenir els nivells de testosterona per sota dels 10 nanomols per litre de sang– va suprimir aquesta condició el 2021 per manca d’aval científic. Els acords de consens del COI davant la variació de gènere no són directrius vinculants, sinó recomanacions. Pertoca a les federacions esportives decidir què ha de pesar més en el conflicte: el valor de la igualtat, tan protegit en l’esport, o el valor de la inclusió, tan necessari arreu.
Tot conflicte de valors és incòmode perquè obliga a escollir entre dues opcions, valuoses totes dues. El dilema moral atrinxera en un atzucac on cal elegir un camí i descartar-ne un altre. Els responsables de l’atletisme i la natació mundials s’han decantat per protegir la igualtat, i evitar avantatges injustos en les competicions. Han aplicat el principi de prudència. I, efectivament, mentre no es pugui clarificar si el trànsit elimina la reconeguda superioritat física dels homes en relació a les dones –la que justifica la segregació per sexe de les categories esportives–, és recomanable excloure les atletes transgènere. Per escapar d’aquest dilema moral ja hi ha qui reclama una categoria específica per a aquestes dones, però amb aquesta via es lesiona també el valor de la inclusió. No es tracta d’obrir nous temes, però el professor Julian Savulescu qüestiona que l’esport pugui presumir de protegir la igualtat. Segons ell, l’esport està reservat a una elit genètica, i discrimina els qui no han estat ben dotats amb el seu ADN. Des d’aquesta mirada, l’alt rang de la competició esportiva té problemes d’inclusió que van molt més enllà de les dones transgènere. Els conflictes de valors són de mal resoldre. Segurament que als despatxos on es prenen decisions tan importants per al món de l’esport deuen envejar els organitzadors de la cursa britànica que van desqualificar l’atleta que va utilitzar un cotxe de manera fraudulenta. Joasia Zakrzewski els hi va posar fàcil. No els va confrontar amb un conflicte moral, sinó amb una immoralitat.