Obscè

En sentit restrictiu i una mica obsolet, és obscè tot el que presenta la sexualitat al marge de la moral, l'art i els sentiments, però ho podem dir de tot el que ofèn greument la moralitat prevalent. Inicialment provoca un xoc seguit d'un sentiment de repulsió. És, doncs, altament subjectiu i molt perillós en mans d'un jutge.

La censura s'hi ha escudat per condemnar escriptors i artistes argüint que corrompien, però això no només és difícil de provar sinó que sovint amaga la por d'un jutge purità als seus propis instints. És ell, i no els que viuen el sexe sense tants tabús, qui pot fer mal quan certs estímuls foraden un dic de repressió que no s'hauria d'haver aixecat mai.

L'adjectiu guanya interès si ens oblidem del sexe i l'apliquem a uns guanys. És estúpid parlar d'incompetència quan ens referim a certs responsables de caixes i bancs que ara són més que rics.

No hi ha res d'incompetent en qui donava hipoteques a qui no les podia pagar abocant la seva empresa a la fallida, els seus clients a l'eterna insolvència i tot el país a la misèria. Res d'incompetent si l'objectiu era anar-se'n a casa amb les butxaques plenes sense que ningú pogués dir res.

Res d'incompetent però molt d'obscè, perquè quan el sexe ja no és cap tabú només és obscè tot el que repugnant profundament a la decència manté una total impunitat. Aquesta obscenitat no corromp, desmoralitza, i genera una ràbia que només evitarem que faci mal si se li avança alguna forma de justícia.