Fa dues setmanes la Comissió Europea va presentar una proposta de llei de matèries primeres crítiques amb l’objectiu de garantir a la UE un subministrament segur, diversificat, assequible i sostenible d’aquestes matèries. La proposta respon a la preocupació per la dependència de la UE de les importacions de matèries primeres, amb els consegüents riscos de subministrament que això comporta. Un informe recent ha identificat com a “crítiques” trenta-quatre matèries primeres per la seva importància per a l’economia europea. Com va afirmar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en el seu discurs del 2022 sobre l’estat de la Unió: “El liti i les terres rares ja estan substituint el gas i el petroli al cor de la nostra economia”. A més, va advertir que, en aquest sentit, “no hem de caure en la mateixa dependència que tenim respecte del petroli i el gas”.
Una de les estratègies per aconseguir-ho és promoure la mineria a Europa. La Comissió Europea s’ha fixat per a l’any 2030 l’objectiu d’augmentar un 10% la mineria de matèries primeres, i anima els estats membres a explotar el seu potencial miner, també a Espanya, que disposa d’importants jaciments. Aquests materials –liti, níquel, cobalt, grafit, coure, alumini i manganès– es troben sobretot a Andalusia, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia.
Fomentar el sector extractiu europeu reporta molts beneficis. Les matèries primeres crítiques són fonamentals per a la transició verda i digital i per a la reindustrialització de la UE, perquè són components essencials per a les bateries dels vehicles elèctrics, els panells solars i les tecnologies avançades. La mineria nacional també és vital per rebaixar la vulnerabilitat d’Europa davant dels competidors econòmics i els països productors, sobretot la Xina, que actualment cobreix més del 90% de les necessitats europees en matèria de terres rares i altres matèries primeres crítiques. Tot i no oferir una independència total respecte de les importacions, la producció minera nacional pot funcionar com a reserva de seguretat.
L’objectiu d’aquesta llei –impulsar la mineria a la UE– es troba amb uns obstacles burocràtics que solen endarrerir durant força temps els projectes miners. En aquests moments, sovint es tarda entre 10 i 15 anys a emprendre’n un. Així doncs, encara que aquest any es posessin en marxa noves iniciatives, l’autèntic procés d’extracció no començaria fins força més tard de la data límit del 2030. Per mirar de mitigar aquest problema, la llei de matèries primeres crítiques introdueix el concepte de “projectes estratègics”, uns projectes que podrien beneficiar-se de determinats privilegis pel que fa a permisos, tramitació i finançament. De tota manera, entre els ecologistes i les comunitats locals hi ha el temor que aquests privilegis vagin en detriment d’unes avaluacions exhaustives de l’impacte social i ambiental, cosa que causaria danys irreversibles i tindria repercussions a llarg termini.
La mineria és una font de riscos prou coneguda: representa una amenaça per als ecosistemes, la biodiversitat i les comunitats locals a causa de l’emissió de productes químics tòxics. No ens ha de sorprendre que molts projectes miners topin amb la resistència dels ecologistes i els activistes locals. No obstant, impedir la mineria a Europa no és cap solució perquè la demanda de matèries primeres continua sent elevada, i això fomenta l’extracció en altres llocs amb condicions socials i ambientals encara pitjors. Les empreses mineres de la UE solen respectar unes normatives ambientals més estrictes, com ara la reforestació, la restauració del sòl i la protecció de les aigües, a diferència de nombroses regions pobres del món. Des d’una perspectiva ètica, val la pena plantejar-se si és just externalitzar les repercussions negatives de la mineria a zones menys desenvolupades mentre a Europa ens beneficiem d’una transició verda i digital.
I ja per acabar, s’ha de fer una avaluació exhaustiva, cas per cas, dels avantatges i inconvenients d’incrementar l’activitat minera a Europa. Obrir contínuament noves mines és insostenible en un món de recursos limitats. La llei de matèries primeres crítiques defensa una economia circular que depèn del reciclatge per satisfer gran part de les demandes de matèries primeres dintre de la UE. Per tant, és vital que l’èmfasi en la promoció de la mineria a Europa no sigui un obstacle per avançar cap a aquest objectiu final. Mentrestant, Europa ha de trobar un delicat equilibri entre, d’una banda, les seves necessitats econòmiques i geopolítiques i, de l’altra, el reconeixement i la mitigació de les conseqüències socials i ambientals perjudicials que es deriven de les empreses mineres.
