Obrint Catalunya al món amb les llengües estrangeres
La iniciativa del conseller Mas-Colell d'exigir un nivell B2 (intermedi-avançat) en una tercera llengua com a condició per a graduar-se s'emmarca en l'esforç d'internacionalitzar Catalunya. Per aprofitar les oportunitats de la globalització cal comunicar-se amb el món, i el coneixement de llengües i cultures estrangeres és clau per a fer-ho amb èxit.
El baix grau de coneixement de llengües estrangeres dels catalans té l'explicació en l'aïllament secular de tot l'Estat, aïllament que ha tingut la darrera expressió en l'autocomplaença col·lectiva que ha contribuït tant a la crisi actual. Dit d'una altra manera, el fracàs d'un model econòmic i educatiu té a veure amb la nostra falta d'interès per comunicar-nos amb la resta del món. És cert que s'han produït canvis a les escoles, on l'ensenyament de l'anglès ocupa més lloc que mai. Tot i així, alguna cosa no va bé si som dels que ensenyem anglès més anys i més hores a la setmana, però no obtenim, ni de lluny, els resultats dels suecs, que l'ensenyen menys anys i menys hores i fan menys deures i menys classes fora de l'escola.
Així ho documenta l' Estudi europeu de competència lingüística del 2012, promogut per la Comissió Europea, del qual destaquem alguns aspectes determinants. Un és la pedagogia de llengües estrangeres, que a casa nostra sovint es basa encara en el fet d'ensenyar gramàtica, fonamentalment perquè ni les carreres ni els màsters per a professors de secundària no ofereixen prou formació pràctica. Si volem que els estudiants siguin usuaris competents en la llengua i no experts en gramàtica, hem de reforçar la competència lingüística i metodològica dels professors.
En general l'estudi veu decisiva l'exposició dels estudiants a l'anglès fora del centre educatiu i apunta que el 80% dels pares suecs parlen bé o molt bé l'anglès, mentre que a Espanya només ho fan un 20% dels pares. Parlem, doncs, de mesures que no donaran els millors fruits fins que els estudiants d'avui siguin pares i puguin ajudar als esforços dels seus infants. Per tant, cal una política que no busqui un benefici immediat.
On sí que podem obtenir efectes ràpids és en l'àmbit dels audiovisuals: no és casualitat que a Suècia i en altres països amb alta competència d'anglès les pel·lícules i els programes estrangers a la televisió s'emetin sempre en versió original amb subtítols. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, TV or not TV. Subtitling and English Skills , arriba a la conclusió que l'exposició a productes audiovisuals en versió original és, per a l'aprenentatge, un factor fins i tot més decisiu que l'afinitat entre l'anglès i la llengua del parlant. La substitució del doblatge per la versió subtitulada no solament significaria un enorme impuls globalitzador a tot el país sinó que també evitaria que l'esforç dels ensenyants fos estèril, pel fet d'oferir-los una caixa de ressonància de l'acció docent. De passada, deixaríem de renunciar a matisos que necessàriament queden soterrats pel doblatge i que són imprescindibles per a poder conèixer i explotar la dimensió cultural de la llengua.
Quin és, però, el paper de les universitats si la base de l'aprenentatge s'ha de posar en l'ensenyament primari i secundari? Com a part de l'espai europeu d'ensenyament superior, les nostres universitats acullen i emeten estudiants i personal docent, investigador i administratiu, però la llengua encara hi és un obstacle. Les universitats catalanes són conscients de la seva responsabilitat i han posat en marxa els certificats de llengües de les universitats catalanes, CLUC. La primera edició, que certifica els nivells B1 i B2 d'anglès, s'acaba de dur a terme i se'n faran dues més aquest 2013. De totes maneres, la labor principal dels centres universitaris de llengües és donar una formació adaptada a les necessitats de l'universitari i capacitar-lo per a comunicar-se globalment, tant si el seu objectiu és fer recerca als EUA com si vol muntar una empresa al Penedès.
No hi ha dubte que un B2 generalitzat entre els graduats comporta un reforç del posicionament internacional de Catalunya. Si la proposta es fa realitat, els estudiants en seran els principals beneficiats, però també hauran de fer un important esforç econòmic, a més de compaginar la carrera amb l'aprenentatge de la llengua. Convé exigir el B2, però també cal posar els mitjans perquè els estudiants hi puguin arribar. Al cap i a la fi, aquest requisit només és el punt final d'un complex procés que comprèn des de la preparació dels professors fins a l'ús social de les llengües estrangeres.
