Així és la vida: Biden anunciant que es presentarà a la reelecció l’any que ve, quan ja en tindrà 82, i Obama (61) portant una existència de jubilat acomodat i venint a sentir Bruce Springsteen a Barcelona.
Tard o d’hora havien de passar, les dues coses. Si Biden hagués renunciat a tornar-se a presentar s’hauria convertit des d’ara mateix en l’aneguet coix, el president que va de retirada i a qui ningú ja no fa cas. En política, quan dius que te n'aniràs, ja has marxat. Deuen estar molt segurs que és el candidat menys dolent i amb més garanties de victòria per enfrontar-se una altra vegada a Trump.
I Obama, tard o d’hora, havia de tornar a Barcelona. Ell mateix va escriure que el 1988 va passar per aquí en un viatge de motxiller, i el record d’aquella estada precària i el cartell que Barcelona té entre les elits nord-americanes d’un cert poder adquisitiu només han necessitat l’excusa del concert d’un amic per fer que tornés.
De fet, recordo l’escena: 13 d’octubre del 2009. Despatx Oval de la Casa Blanca. Obama acaba de reunir-se amb Zapatero i deixen que els periodistes entrem a sentir les seves declaracions, que unes traductores passen de l’anglès a l’espanyol i viceversa, i a fer-los un parell de preguntes. Allò s’allarga, Obama fa cara de cansat i a Zapatero se’l veu feliç com un anís, assaborint un dels grans moments de la seva carrera. Al cap de mitja hora, Obama es posa dret, encaixen les mans i s’organitza l’habitual guirigall de preguntes que els periodistes criden a veure si hi ha sort i el president les contesta. I és llavors quan Obama explica que Zapatero li ha regalat una guia de Barcelona.
De fet, el president espanyol li va regalar dues guies: una de Barcelona i una altra de Catalunya, com es va encarregar de repetir el ministre espanyol d’Exteriors, Moratinos. Zapatero volia una foto amb Obama, però a Espanya. Ignoro què voldrà veure ara Obama i què podrà veure, tenint en compte les enormes restriccions de mobilitat amb què va pel món a causa de la seguretat. Així és la vida: quan tenia llibertat, no tenia diners. I, en canvi, ara...
