Obama a Hiroshima: la decisió dels hibakushes
El president Obama visita Hiroshima aquest divendres 27 de maig. D’aquesta manera es convertirà en el primer president nord-americà que visita la ciutat. Per què no han pogut fer-ho els presidents anteriors?
A Hiroshima i Nagasaki hi van morir, respectivament, unes 140.000 i 90.000 persones, la gran majoria civils. Això el mateix any dels bombardejos. Unes 400.000 i unes 200.000 persones han mort, respectivament, fins avui per les seqüeles de les bombes. A més a més, hi ha moltes persones de la segona generació que en pateixen l’efecte. Davant aquests fets tan horribles, com haurien de reaccionar els nord-americans? Resumint, la causa principal que ha impedit la visita oficial dels presidents nord-americans és la dificultat de respondre a aquesta pregunta.
Segons una enquesta recent, més de la meitat dels nord-americans pensen encara ara que les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki són justificables perquè gràcies a elles la guerra va acabar abans i es van salvar moltes vides. I molts temen que la visita d’un president equivalgui a admetre que la utilització de les armes nuclears va ser un error, i que el gest sigui igual a demanar perdó als japonesos. Un president democràticament elegit no podria fer cas omís d’aquestes opinions, naturalment.
Però què en pensen d’aquesta visita els hibakushes, els afectats per les bombes atòmiques, que han sofert no només problemes físics sinó també una certa discriminació social -com ara dificultats per casar-se, per trobar feina, etc.?
El senyor Tsuboi (91 anys), un dels tres presidents de la Confederació Japonesa d’Organitzacions de Víctimes de Bombes Nuclears i Bombes H, ha manifestat als mitjans: “Si el president demana perdó, magnífic. Però no és una cosa que hàgim d’exigir nosaltres”. Encara odia els EUA, però pensa que de l’enfocament agressors-víctimes no en neix res de positiu, i que tot plegat s’ha de superar amb una actitud racional. Així doncs, la Confederació va decidir no incloure la demanda de disculpes en la carta que va enviar recentment al president Obama.
Per la seva banda, la senyora Sadakiyo (77 anys), que amb 6 anys era a 1,5 km del centre de l’explosió a Hiroshima, ha recordat: “La meva mare em va dir que no digués mai que jo era a Hiroshima aleshores, esclar, per evitar que jo patís discriminacions. A Hiroshima hi han tornat a créixer arbres i plantes, però els nostres cossos segueixen contaminats per la radioactivitat”. Sadakiyo ha patit fins a set avortaments no intencionats. Sent un odi profund pels Estats Units, i reclama: “Si no es poden esperar disculpes, almenys voldria que reconeguessin que va ser un error...”
Miyoko Matsubara (83 anys), en un documental de la cadena NHK, no pot contenir les llàgrimes mentre llegeix la notícia de la visita. Ho fa sobre el seu llit, del qual amb prou feines si pot sortir, ja. Va ser víctima de la bomba quan tenia 12 anys i va patir cremades per tot el cos. Quan tenia 29 anys va anar als EUA per fer conferències sobre l’horror de la bomba atòmica que havia experimentat, literalment, en la seva pròpia pell. Entre el públic n’hi havia que van intentar convèncer-la de la necessitat de la bomba per acabar la guerra. Però la senyora Matsubara va agrair fins i tot a aquesta gent el seu interès per saber la realitat d’Hiroshima. Va fer més de 500 conferències en 46 anys. El motiu que li va permetre allargar la vida malgrat les dificultats físiques i psíquiques ha estat l’esperança que el president nord-americà visités Hiroshima algun dia. I avui la seva esperança es farà realitat. L’únic que vol és que no es repeteixi mai més la mateixa tragèdia.
El president Obama va fer un discurs a favor d’un món sense armes nuclears el 2009 a Praga, en el qual va dir: “I com a potència nuclear, com l’única potència nuclear que ha utilitzat una arma nuclear, els Estats Units tenen la responsabilitat moral d’actuar”. Sembla que tenia intenció de visitar Hiroshima des de ben aviat, però havia d’esperar a saber del cert que els japonesos, sobretot els hibakushes, no exigien disculpes dels EUA. I ara el moment ha arribat.
Les armes nuclears, aquestes armes endimoniades, afecten fins i tot els fetus i produeixen altres efectes tardans als supervivents. No podem imaginar-nos prou el sofriment dels hibakushes. No poden esborrar del tot el seu odi als EUA, però han pogut oprimir-lo només pel bé del futur de la humanitat, creient que això és el millor llegat que poden deixar.
El missatge del president Obama no serà un gran discurs com el de Praga. És comprensible que no pugui fer res més per molt greu que li sàpiga. Tot i així, tots hem de saber que darrere del seu parlament hi ha una decisió dolorosa i heroica dels hibakushes.