El nyap de la quota dels llibres

La quota d'un 50% de títols en castellà que imposa el ministeri de Cultura (comandat per Miquel Iceta) a les compres de llibres de les biblioteques públiques, i que serà condició per poder accedir als ajuts europeus en aquest àmbit (deu milions d'euros que han de servir per adquirir 450.000 llibres), és un escàndol per molts de motius. El primer de tots, perquè constitueix una falta de respecte difícilment superable a la feina dels bibliotecaris, personal format i especialitzat, a qui cal absolutament deixar treballar en funció de criteris tècnics i de les necessitats de cada biblioteca. Les biblioteques públiques fan una tasca social de primer ordre, i òbviament no té els mateixos requeriments la biblioteca d'un poble petit que la d'una ciutat de dimensions mitjanes, la que està situada en un barri pobre que la que es troba en una zona rica, etc. Les compres de llibres s'han de fer, insistim-hi, d'acord amb el coneixement del bibliotecari, i no depenent del caprici del polític de torn, que arriba a una decisió com a conseqüència d'una o altra maniobra conjuntural.

En aquest cas, la “maniobra conjuntural” consisteix en una demostració de la fermesa dels socialistes "en defensa" del castellà, una llengua que, com insisteixen a vociferar els partits polítics i els mitjans de comunicació del nacionalisme espanyol, es troba en greu perill de recessió, com a mínim, a Catalunya i a les Balears, per culpa dels independentistes. Naturalment això és una mentida que podria arribar a fer riure, si no fos que s'ha acceptat com a argument en el debat polític. I, com que s'ha acceptat com a argument en el debat polític, la resposta dels socialistes –espanyols i catalans– no consisteix a desactivar la mentida, sinó a respondre-la amb una extorsió: o poseu almenys un cinquanta per cent de llibres en castellà a les biblioteques públiques o us quedeu sense fons europeus en aquesta matèria. La resposta dels governs de Catalunya i de Balears, al seu torn, és negociar aquesta extorsió i donar-se més o menys per satisfets per haver aconseguit rebaixar la quota a un 50%, ja que les pretensions inicials del ministeri arribaven fins al 87%.

Com tantes vegades, tot plegat és un esperpent basat en mentides, impostures i (sobretot) una total i olímpica ignorància del tema que es tracta. La realitat és que, sense imposar cap quota, la gran majoria dels llibres de les biblioteques públiques de Catalunya, segons les dades del Sistema de Lectura Pública, ja són en castellà, per la senzilla raó que el mercat editorial ja és així: es publiquen molts més títols en castellà que en català. Els llibres en català representen al voltant d'un 25% del catàleg de les biblioteques públiques, de manera que, si s'imposa la proporció del 50% per a cada llengua, encara li treuen al castellà un 25% d'hegemonia. No tan sols la cultura i la lectura els importen un rave i no tenen ni la més remota idea de què és i per a què serveix una biblioteca pública: és que la seva ignorància i la seva frivolitat no els permeten ser bons ni per fer xantatge.