Un nyap imperial
Els crims de Jack l'Esbudellador van tenir un enorme impacte en la seva època. Van passar a Londres, llavors capital del major imperi planetari, just quan la premsa popular començava a convertir-se en un fenomen de masses, cosa que ajuda a explicar tanta fama. Avui dia, l'anònim assassí és gairebé un personatge folklòric.
Està molt difosa la llegenda que l'Esbudellador pertanyia a la reialesa o a la maçoneria i que la policia el va encobrir. En realitat, l'assassí vivia molt probablement al barri on actuava, el pobríssim East End, perquè coneixia bé la zona i no va cridar l'atenció de cap de les cinc víctimes, prostitutes molt humils. I en lloc d'encobriment hi va haver una increïble successió de nyaps policials.
El matusser major va ser el general Charles Warren, un militar mediocre amb dots per a la cartografia. Al Museu de Gibraltar s'hi exhibeix una maqueta del penyal de vuit metres d'alçada, feta a mà per Warren. Era formós, però despistat. Va passar molts anys a Palestina, va fer excavacions i cap al 1867 va explorar a fons l'anomenat Túnel d'Ezequies, un aqüeducte subterrani construït sis segles abans de la nostra era. Warren va mirar i remirar al túnel. Li va passar per alt, però, una placa amb una de les inscripcions en protohebreu més antigues que es coneixen. La placa la va descobrir el 1880 un simple excursionista.
El 1882, l'Almirallat el va enviar al Sinaí perquè atrapés els assassins de l'arqueòleg Edward Henry Palmer. Les tropes de Warren no van trigar a trobar els bandits, acampats al desert. A Londres, l'operació va ser considerada una brillant acció policial. Només així s'explica que el 1886 Warren rebés el comandament de la Policia Metropolitana londinenca. Quan va ocupar el càrrec es va barallar amb el ministre de l'Interior i amb tots els seus col·laboradors, va ordenar que els agents uniformats celebressin desfilades i va dissenyar un uniforme enlluernador per a ell mateix, cosa que va provocar les rialles de la premsa.
L'agost de 1888, Robert Anderson, especialitzat a combatre l'independentisme irlandès, va ser nomenat “número 2” de Warren, que immediatament el va sotmetre a espionatge. Anderson va decidir que estava molt cansat i va marxar de vacances a Suïssa. Uns dies després, el 31 d'agost, l'Esbudellador va assassinar per primera vegada. Anderson, un altre tipus amb el do de l'oportunitat, només va tornar a Londres quan ja hi havia quatre víctimes. El seu pla consistia a detenir totes les prostitutes, perquè l'Esbudellador es quedés sense víctimes. El ministre va preferir desestimar la idea.
Warren va prendre la seva principal decisió com a comissionat el 30 de setembre a la matinada, la nit en què l'Esbudellador es va cobrar dues víctimes. L'assassí havia tallat un tros del davantal de Catherine Eddowes per netejar-se les mans després de la carnisseria i va deixar el tros de roba a certa distància, en un passatge anomenat Goulston Street. Al costat de la tela algú havia escrit una frase estranya: “The juwes are the men that will be blamed for nothing”. A l'argot de l'East End, es podria traduir com “Els jueus no seran culpats per res”.
Warren va anar al lloc dels fets. Va examinar el text i va ordenar esborrar-lo perquè podia fomentar sentiments antisemites. Un agent es va mostrar d'acord, però li va demanar que esperés que arribés un fotògraf policial i capturés la imatge. Warren va proclamar que aquesta no era la lletra de l'assassí perquè no coincidia amb la cal·ligrafia d'una carta enviada a la premsa just aquella nit pel culpable i signada “Jack the Ripper”. Aquesta carta, coneguda com a Dear Boss pel seu encapçalament, va ser molt probablement escrita per un periodista de l'agència Central News amb l'ànim de fabricar-se una exclusiva. El grafiti va ser esborrat abans de ser fotografiat. Mai no sabrem si era una pista important.
Fart de les crítiques, Warren va dimitir la vigília de l'últim assassinat, el 9 de novembre de 1888. Havia acceptat romandre en el càrrec fins que es nomenés un substitut i va decidir portar dos rastrejadors a l'escena del crim perquè seguissin la pista de l'Esbudellador. Però els gossos mai van aparèixer. Després d'aquest èxit final, Warren va ser destinat a Singapur. El seu lloctinent Robert Anderson, el de les vacances, va dedicar la resta de la seva vida a teoritzar sobre profecies bíbliques.
El misteriós Esbudellador no va tornar a matar cap altra prostituta. Potser va morir. No se'n sap res. El 1908, Warren va ajudar Baden Powell a fundar l'escoltisme, el moviment dels boy scouts. Va morir el 1927.