El nyap d’Ana Rosa: nens i polítics
Ana Rosa Quintana ha posat en marxa els engranatges per a la campanya electoral i ha començat a convidar candidats al seu programa de Telecinco. Dimarts, després d’una entrevista a Pablo Casado, va continuar amb un cara a cara del polític amb una colla de nens adoctrinats perquè li fessin preguntes.
“ Va a caer un meteorito en la Tierra y usted tiene un búnker. ¿A qué tres personas aparte de a su familia metería dentro? ” La pregunta no sembla pensada per un nen, sinó més aviat per un adult fingint un cert infantilisme. Ara bé, el fenomen paranormal no era la caiguda del meteorit, sinó que els rètols en pantalla destacant les respostes del líder del PP apareixien fins i tot abans que ell acabés de contestar, de manera que o l’encarregat dels rètols tenia el do de la telepatia o la secció estava gravada.
La conversa evidenciava un sexisme permanent. I no només pel fet que Casado, quan parlava de cotxes, es dirigís només als nens: “ A ver, los chicos: ¿os gustan los coches? ” Ana Rosa, cada vegada que animava a participar les nenes, ho feia amb diminutius i referents femenins: “ Venga, la chiquitina ”, “ Tú, princesa ”, “ Evita, ahora tú ”. D’altra banda, Pablo Casado es dirigia als nens, d’entre 8 i 12 anys, com si fossin curts de gambals. Quan li van preguntar quina era l’última vegada que havia plorat va voler explicar que havia tingut un fill prematur. “ Lloré cuando mi hijo estaba malito ”, els deia. Quan una nena li va preguntar si per jugar un partit escolliria Rivera o Abascal (oblidant el nom del de Vox perquè no tenia ni idea del que estava preguntant), Casado va respondre: “ Eligiría a Rivera sobre Abascal porque ya hemos jugado juntos y, aunque tenemos diferencias, ya sé cómo juega ”.
En les preguntes polítiques era on es feia evident que els nens estaven més ensinistrats: “ Si fuera el presidente del gobierno, ¿activaría el artículo 155 asumiendo las consecuencias? ” El millor del cas és que no va caldre ni pronunciar Catalunya. El rètols continuaven sortint en pantalla abans que les respostes de Casado. Un nyap televisiu no tan sols a nivell de realització. No només pretenia enganyar l’espectador fent creure que era en directe. Com a espectador deduïes que si estava enllaunat es podien retallar inconvenients i arreglar possibles ficades de pota. Amb tot, l’experiment, que Ana Rosa ja havia dut a terme en anteriors campanyes electorals, torna a barrejar nens i polítics sense cap sentit. Els nens estan seleccionats i ensinistrats i no fan les preguntes que volen, i el polític sap que té el comodí de l’enregistrament. És un plantejament que parteix de la falsedat. A més, els nens es converteixen en el recurs perillós: infantilitzar la política per fer-la més digerible, més simplista, pensant en l’audiència menys preparada per a un relat complex. En definitiva, imbecil·litzar la política per distorsionar el criteri.
